Misioneros hasta el fin

Entrevista a Ricard Costa-Jussà, provincial de los Misioneros Claretianos de Cataluña

31 Oct, 2017
Església de Barcelona

El pasado 21 de octubre el cardenal Angelo Amato presidió en la basílica de la Sagrada Familia la beatificación de 109 mártires claretianos. Es la beatificación más grande que se ha celebrado más de una sola congregación de mártires del conflicto de 1936 y la primera que se hace en la Sagrada Familia. Ricard Costa-Jussà es el provincial de los Misioneros Claretianos de Cataluña.

¿Quienes son estos 109 mártires?

La beatificación es la conclusión de un largo proceso iniciado hace cerca de 70 años, en que se ha recogido el testigo de muchas personas que dan fe de la veracidad de esta fidelidad y entrega de las vidas de cada uno de ellos, segadas por ser religiosos. Y del perdón manifiesto hacia quienes los mataron. Alrededor del año 1936 fueron asesinados más de 200 claretianos y ahora ya son 184 que han sido proclamados beatos.

¿Qué sentido tiene una beatificación tan numerosa?

El sentido que tienen estas beatificaciones no debe verse de ninguna manera como un intento de reavivar las circunstancias políticas tan convulsas del momento de los hechos, ni en ninguna intención de polémica, sino en el testimonio de fe y de perdón de este grupo tan numeroso de hermanos nuestros. Hay que poner todos los medios para que nunca más los conflictos y las diferencias se resuelvan violentamente, sino con el diálogo y el respeto.

¿Qué representa para los claretianos?

Los 109 mártires claretianos beatificados nos han dejado muestra de su fidelidad y firmeza en la fe cristiana. Testimonio de fe, de amor y fidelidad a su vocación, de perdón hacia sus verdugos, de amor a la Congregación y en la Iglesia; testimonio de esperanza y vida en Cristo, muerto y resucitado. La beatificación estrecha los vínculos dentro de la congregación y su testimonio de «misioneros hasta el fin» -el lema de la beatificación- es una interpelación a nuestras vidas.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 5 de noviembre

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)