Persona, comunidad, diálogo, solidaridad y paz

Reflexión del obispo Sebastià Taltavull con motivo de la última conferencia del papa Francisco sobre el futuro de Europa y sus posibles riesgos

31 Oct, 2017
Església de Barcelona

Estos son los términos con los que el papa Francisco se ha dirigido a los participantes de la Conferencia «Repensando Europa», en un momento donde la contribución cristiana tiene un importante papel para el futuro de este continente de raíces cristianas. Francisco se pregunta cuál es nuestra responsabilidad en un tiempo en el que el rostro de Europa está cada vez más marcado por una pluralidad de culturas y religiones, mientras que para muchos el cristianismo se ve como un elemento del pasado, lejano y ajeno.

La referencia a san Benito nos introduce en un nuevo concepto de «persona» creada a imagen de Dios. Por eso, la mejor contribución que los cristianos podemos hacer a la Europa de hoy es recordar que no se trata de una colección de números e instituciones, sino de personas. A menudo cualquier debate se reduce a una discusión de cifras; no hay ciudadanos, hay votos; no hay inmigrantes, hay cuotas; no hay trabajadores, hay indicadores económicos. Reconocer que el otro es ante todo una persona significa valorar lo que me une a él y nos hace ser «comunidad». Es en el ámbito de las relaciones interpersonales donde cada uno descubre su rostro, comprende su identidad.

Ahora bien, la relación entre personas queda dignificada especialmente por el ejercicio del «diálogo» familiar, religioso, cultural y político. Sin embargo, los gritos de las reivindicaciones sustituyen a menudo la voz del diálogo, el bien común ya no es el objetivo, peligra la convivencia y se da vía libre a la hegemonía del poder que impide una verdadera vida democrática. Por eso, los cristianos estamos llamados a dar una nueva dignidad a la política, entendida como máximo servicio al bien común y no como una ocupación del poder.

El paso siguiente es trabajar por una comunidad inclusiva capaz de edificar un espacio de «solidaridad», basándonos siempre en el precepto del amor (cf. Mt 22,37-40). Esto significa cuidar de los más débiles de la sociedad. Entonces, la «paz», siempre creativa, será el resultado y, al mismo tiempo, el camino, hasta hacernos promotores de una cultura de la paz.

Sebastià Taltavull
Obispo auxiliar de Barcelona,
administrador apostólico de Mallorca y
obispo electo de Mallorca

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Amarás al Señor tu Dios, y a tu prójimo como a ti mismo.

(Mt 22,34-40)