Lourdes vuelve a llenar el corazón de los peregrinos después de dos años

El cardenal Omella invita a los hospitalarios a ser mensajeros de la Buena Nueva acogiendo, acompañando y construyendo la Iglesia

29 Jun, 2022
Església de Barcelona

«Damos gracias a Dios por poder volver de nuevo a este precioso santuario de Lourdes después del tiempo de pandemia». Así lo expresó el cardenal Omella durante en la misa internacional de la Peregrinación de Lourdes de ese año. Un sentimiento agradecido compartido por los miembros de la Hospitalidad de la Virgen de Lourdes que, este año, después de una pausa de dos años, a causa de la pandemia, ha retomado sus peregrinaciones.

Del 23 al 27 de junio, se han reunido 352 personas, entre peregrinos, hospitalarios y hospitalarias, voluntarios escolares, enfermos y 9 seminaristas de las diócesis de Barcelona, ​​Sant Feliu de Llobregat y Terrassa, en el Santuario de la Virgen de Lourdes.

Los han acompañado, entre otros, el cardenal Joan José Omella, el obispo auxiliar de Barcelona Mons. Javier Vilanova, el párroco del Seminario Conciliar Mn. Salvador Bacardit, y el vicario episcopal del Arzobispado de Barcelona Mn. Lluís Ramis, también es el consiliario de la Hospitalidad.

Reencuentro con la Virgen

Este año la peregrinación ha llevado como lema «Id a decir a los sacerdotes…», «invitando a vivir con más intensidad la espiritualidad de esta experiencia junto a los pastores», tal y como explica la presidenta de la Hospitalidad, Marta Ventura. Entre los pastores el obispo Javier que presidió la celebración de bienvenida acompañado de los obispos y presbíteros, en el altar del Roser, con todos los miembros del peregrinaje.

También destacó especialmente el cardenal Omella, que ha participado en varias de las celebraciones, como la de la gruta, en la que concelebró junto al obispo de Lleida, Mons. Salvador Giménez. Ésta es una de las misas más intensas y emocionantes de la peregrinación, en la que los peregrinos entran en contacto con la gruta donde se apareció la Virgen María a Bernardette. Así lo fue por un matrimonio de hospitalarios, quienes pudieron presentar a su hija, Aina, a la Virgen

«Ser mensajeros con júbilo»

Otra de las citas marcadas en el calendario de los hospitalarios es la de la procesión del Santísimo, que presidió el cardenal Omella acompañado de los demás pastores, alrededor del jardín del Santuario. También presidió la Misa Internacional en la iglesia de San Pío X con la participación de los fieles de las distintas naciones.

Durante la misa, el arzobispo de Barcelona recogió el encargo de María a Benardette y lo transportó a todos los presentes, invitándoles a «ser mensajeros de la Buena Nueva para transmitirle con júbilo a los hermanos». Sobre Lourdes, Omella destacó tres aspectos esenciales para la misión: «acoger», tal y como son acogidos todos aquellos que peregrinan al Santuario, especialmente a los enfermos; «acompañar», al igual que Bernardette acompañaba a los enfermos para encontrarse con María; y, en tercer lugar, «construir la Iglesia», como ocurre cuando peregrinos procedentes de todo el mundo llegan a Lourdes y comparten su fe.

La fe, ante todo

En cuanto a la fe de los fieles, el Cardenal Omella compartió una reflexión sobre «la presencia de numerosos enfermos que vienen a este santuario con la esperanza de curarse». Reflexionó cómo, sin embargo, «muchos de ellos, cuando están frente a la gruta, piden a la Virgen que les dé fuerzas para soportar su enfermedad o incluso rezan por la curación de los demás». Lo resumió con una frase grabada en la figura de una peregrina ciega que existe en el Santuario, que dice:  «Es más importante recuperar la fe que recuperar la vista».

Como es tradición, después de la Misa Internacional, tubo lugar una paella popular con todos los peregrinos, hospitalarios y hospitalarias, voluntarios escolares, enfermos y seminaristas cerraron la peregrinación con la paella popular, con la compañía de los obispos, poniendo punto final a la peregrinación.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Amarás al Señor tu Dios, y a tu prójimo como a ti mismo.

(Mt 22,34-40)