Lourdes torna a omplir el cor dels pelegrins després de dos anys

El cardenal Omella convida als hospitalaris a ser missatgers de la Bona Nova acollint, acompanyant i construint l'Església

29 Juny, 2022
Església de Barcelona

«Donem gràcies a Déu per poder tornar de nou a aquest preciós santuari de Lourdes després del temps de pandèmia». Així ho va expressar el cardenal Omella durant en la missa internacional del Pelegrinatge de Lourdes d’aquest any. Un sentiment agraït compartit pels membres de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes que, enguany, després d’una pausa de dos anys, a causa de la pandèmia, ha reprès els seus pelegrinatges. 

Del 23 al 27 de juny, s’han aplegat 352 persones, entre pelegrins, hospitalaris i hospitalàries, voluntaris escolars, malalts i 9 seminaristes de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes

Els han acompanyat, entre d’altres, el cardenal Joan Josep Omella, el bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Javier Vilanova, el rector del Seminari Conciliar Mn. Salvador Bacardit, i el vicari episcopal de l’Arquebisbat de Barcelona Mn. Lluís Ramis, també és el consiliari de l’Hospitalitat. 

Retrobament amb la Mare de Déu

Enguany el pelegrinatge ha portat com a lema «Aneu a dir als sacerdots…», «convidant a viure amb més intensitat l’espiritualitat d’aquesta experiència al costat dels pastors», tal com explica la presidenta de l’Hospitalitat, Marta Ventura. Entre els pastors el bisbe Javier que va presidir la celebració de benvinguda acompanyat dels bisbes i preveres, a l’altar del Roser, amb tots els membres del peregrinatge.

També va destacat especialment el cardenal Omella, que ha participat en diverses de les celebracions, com la de la gruta, en què va concelebrar al costat del bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez. Aquesta és una de les misses més intenses i emocionants del pelegrinatge, en la qual els pelegrins entren en contacte amb la gruta on es va aparèixer la Mare de Déu a Bernardette. Així ho va ser per un matrimoni d’hospitalaris, els quals van poder presentar la seva filla Aina a la Mare de Déu

«Ser missatgers amb goig»

Una altra de les cites marcades en el calendari dels hospitalaris és la de la  processó del Santíssim, que va presidir el cardenal Omella acompanyat dels altres pastors, al voltant del jardí del Santuari. També va presidir la Missa Internacional a l’església de Sant Pius X amb la participació dels fidels de les diferents nacions.

Durant la missa, l’arquebisbe de Barcelona va recollir l’encàrrec de Maria a Benardette i va encomanar-lo a tots els presents, convidant-los a «ser missatgers de la Bona Nova per transmetre’l amb goig als germans». Sobre Lourdes, Omella va destacar tres aspectes essencials per a la missió: «acollir», tal com són acollits tots aquells que pelegrinen al Santuari, especialment els malalts; «acompanyar», igual que Bernardette acompanyava els malalts per trobar-se amb Maria; i, en tercer lloc, «construir l’Església», tal com passa quan pelegrins procedents de tot el món arriben a Lourdes i comparteixen la seva fe. 

La fe, davant de tot

Quan a la fe dels fidels, el Cardenal Omella va compartir una reflexió sobre «la presència de nombrosos malalts que vénen a aquest santuari amb l’esperança de guarir-se». Va reflexionar com, tot i això, «molts d’ells, quan estan davant la gruta, demanen a la Verge que els doni forces per suportar la seva malaltia o fins i tot resen per la curació dels altres». Ho va resumir amb una frase gravada en la figura d’una peregrina cega que hi ha al Santuari, que diu:  «És més important recuperar la fe que recuperar la vista».

Com és tradició, després de la Missa Internacional, va tenir lloc una paella popular amb tots els  pelegrins, hospitalaris i hospitalàries, voluntaris escolars, malalts i seminaristes van tancar el pelegrinatge amb la paella popular, amb la companyia dels bisbes, posant punt final al pelegrinatge.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)