Los obispos de Barcelona

Entrevista realizada a Mn. Josep M. Martí Bonet, escritor i autor del libro "Los 120 obispos de la diócesis de Barcelona"

19 Feb, 2020
Església de Barcelona

El año 2006, Mn. Josep M. Martí Bonet publicó un volumen dedicado en la vida y la historia diocesanas de los obispados de Barcelona, Terrassa y Sant Feliu de Llobregat, en el cual aportó un pequeño estudio de todos los obispos de la antigua diócesis de Barcelona. Ahora, en Los 120 obispos de la diócesis de Barcelona (Ed. Bubok), presenta los obispos por separado, además de ofrecer un interesante cuadro esquemático cronológico de todos los obispos que han ejercido su ministerio en Cataluña, desde el siglo III hasta el año 2019.

¿Qué aporta en el libro?

No es casual que, siempre que enseñemos la catedral de Barcelona, decimos que catedral viene de cátedra, ya que desde ella el obispo expone y ofrece a los fieles de la diócesis el Evangelio y la doctrina cristiana. Su predicación hace falta que sea la de los apóstoles, como la de estos fue la de Jesucristo. Obviamente, para los cristianos, la sucesión apostólica y episcopal es muy importante; por eso es interesante averiguar la sucesión de nuestros obispos. Este es el objeto de nuestro estudio sobre el episcopologio de los 120 obispos de Barcelona -desde Pretextado (año 347) hasta el cardenal Omella (año 2020).

¿Contextualiza cada uno de los obispos?

La figura del obispo no se puede estudiar aislada. Es esencial tener siempre presente dos conceptos y realidades: la colegialidad-sinodalidad y el ministerio pétreo, y el colegio apostólico-episcopal vinculado y presidido por el Papa.

También presenta la lista de todos los obispos catalanes…

Sí, desde santo Fruitós (259) hasta el Dr. Joan Planellas (2019). Y el elenco de papas -desde san Dionisio (259) a Francesc (2020). El libro pretende hacer ver mejor aspectos históricos de la colegialidad y de la sinodalidad, que abraza no solo la clerecía sino el mismo laicado.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 23 de febrero

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La planta que no haya plantado mi Padre celestial, será arrancada de raíz.

(Mt 15,1-2.10-14)