Els bisbes de Barcelona

Entrevista realitzada a Mn. Josep M. Martí Bonet, escriptor i autor del llibre "Los 120 obispos de la diócesis de Barcelona"

19 Febr, 2020
Església de Barcelona

L’any 2006, Mn. Josep M. Martí Bonet va publicar un volum dedicat a la vida i la història diocesanes dels bisbats de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, en el qual va aportar un petit estudi de tots els bisbes de l’antiga diòcesi de Barcelona. Ara, a Los 120 obispos de la diócesis de Barcelona (Ed. Bubok), presenta els bisbes per separat, a més d’oferir un interessant quadre esquemàtic cronològic de tots els bisbes que han exercit el seu ministeri a Catalunya, des del segle III fins l’any 2019.

Què aporta en el llibre?

No és casual que, sempre que ensenyem la catedral de Barcelona, diem que catedral ve de càtedra, ja què des d’ella el bisbe exposa i ofereix als fidels de la diòcesi l’Evangeli i la doctrina cristiana. La seva predicació cal que sigui la dels apòstols, com la d’aquests fou la de Jesucrist. Òbviament, per als cristians, la successió apostòlica i episcopal és molt important; per això és interessant esbrinar la successió dels nostres bisbes. Aquest és l’objecte del nostre estudi sobre l’episcopologi dels 120 bisbes de Barcelona -des de Pretextat (any 347) fins el cardenal Omella (any 2020).

Contextualitza cadascun dels bisbes?

La figura del bisbe no es pot estudiar sola. És essencial tenir sempre present dos conceptes i realitats: la col·legialitat-sinodalitat i el ministeri petri, i el col·legi apostòlic-episcopal vinculat i presidit pel Papa.

També presenta la llista de tots els bisbes catalans…

Sí, des de sant Fruitós (259) fins al Dr. Joan Planellas (2019). I l‘elenc de papes -des de sant Dionís (259) a Francesc (2020). El llibre pretén fer veure millor aspectes històrics de la col·legialitat i de la sinodalitat, que abraça no sols la clerecia sinó el mateix laïcat.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají y Martín per al Full Dominical del 23 de febrer

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)