Els bisbes de Barcelona

Entrevista realitzada a Mn. Josep M. Martí Bonet, escriptor i autor del llibre "Los 120 obispos de la diócesis de Barcelona"

19 Febr, 2020
Església de Barcelona

L’any 2006, Mn. Josep M. Martí Bonet va publicar un volum dedicat a la vida i la història diocesanes dels bisbats de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, en el qual va aportar un petit estudi de tots els bisbes de l’antiga diòcesi de Barcelona. Ara, a Los 120 obispos de la diócesis de Barcelona (Ed. Bubok), presenta els bisbes per separat, a més d’oferir un interessant quadre esquemàtic cronològic de tots els bisbes que han exercit el seu ministeri a Catalunya, des del segle III fins l’any 2019.

Què aporta en el llibre?

No és casual que, sempre que ensenyem la catedral de Barcelona, diem que catedral ve de càtedra, ja què des d’ella el bisbe exposa i ofereix als fidels de la diòcesi l’Evangeli i la doctrina cristiana. La seva predicació cal que sigui la dels apòstols, com la d’aquests fou la de Jesucrist. Òbviament, per als cristians, la successió apostòlica i episcopal és molt important; per això és interessant esbrinar la successió dels nostres bisbes. Aquest és l’objecte del nostre estudi sobre l’episcopologi dels 120 bisbes de Barcelona -des de Pretextat (any 347) fins el cardenal Omella (any 2020).

Contextualitza cadascun dels bisbes?

La figura del bisbe no es pot estudiar sola. És essencial tenir sempre present dos conceptes i realitats: la col·legialitat-sinodalitat i el ministeri petri, i el col·legi apostòlic-episcopal vinculat i presidit pel Papa.

També presenta la llista de tots els bisbes catalans…

Sí, des de sant Fruitós (259) fins al Dr. Joan Planellas (2019). I l‘elenc de papes -des de sant Dionís (259) a Francesc (2020). El llibre pretén fer veure millor aspectes històrics de la col·legialitat i de la sinodalitat, que abraça no sols la clerecia sinó el mateix laïcat.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají y Martín per al Full Dominical del 23 de febrer

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)