«Alguns fonamentalistes actuen amb intencions polítiques»

El cardenal Souraphiel lidera una comissió que treballa per la reconciliació i la pau a Etiòpia, després de 20 anys de guerra amb Eritrea

19 Febr, 2020
Església de Barcelona

Actualment hi ha 17 cardenals africans, i un dels més actius és l’etíop Berhaneyesus Souraphiel. Té 71 anys. Va ser estudiant a Londres i a Roma; i com a sacerdot, durant la repressió comunista al seu país va passar 7 anys a presó. Explica per a Rome Reports que a Etiòpia sempre han conviscut en pau cristians i musulmans, i que han col·laborat en la construcció d’esglésies i mesquites. Però que últimament la situació està canviant per motius polítics.

Una situació crítica

“Hi ha un grup de fonamentalistes que de sobte venen i provoquen persecució, cremen esglésies, a vegades també mesquites. Davant això, cristians i musulmans es queden confosos: què està passant? Perquè no és persecució religiosa sinó política”, explica l’Arquebisbe Metropolità Addis Abeba, el cardenal Berhaneyesus Souraphiel. El cardenal assegura que han trobat els cossos de 30 etíops màrtirs que el 2015 van ser assassinats a Líbia per l’Estat Islàmic, i que li agradaria recuperar-los i donar-los sepultura al seu país.

“Els deien: O et fas musulmà o et matem. Responien: Som cristians. Així que van ser assassinats en el desert de Líbia”, explica el cardenal. “La persecució és tan antiga com el cristianisme. A l’Imperi Romà, els governants van perseguir als cristians, però després, amb l’ajuda de Déu, els emperadors es van batejar i l’Imperi Romà es va convertir en un Imperi cristià. Però també després va continuar havent-hi persecucions”, contínua. Assegura que a Occident hi ha una forma subtil de persecució contra el cristianisme, que és la indiferència.

La cultura europea

“La Filosofia o la Teologia són un regal de l’Església a Occident. Europa hauria de prendre’s això en serio i no avergonyir-se de la seva herència cristiana”, critica l’arquebisbe metropolità. Encara que només el 2% de la població són catòlics, el cardenal va ser nomenat coordinador de la Comissió nacional per a la reconciliació i la pau, després de 20 anys de guerra amb Eritrea. Una labor delicada, en una regió sembrada de tensions sobretot ètniques i polítiques.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)