«Los gozos de la Merced»

23 gozos ilustran un libro presentado por la orden mercedaria con la asistencia del provincial José Juan Galve y el obispo Vadell

21 Mar, 2019

La orden de la Merced tiene uno de los recorridos más largos dentro de la Iglesia catalana y española. Los 800 años, celebrados el 2018, han servido para reflexionar y también para escribir. «Los gozos a la Virgen María de la Merced en la celebración de los 800 años de la orden Mercedaria (1218-2018)» es un libro que recopila 23 gozos con un valor para  la orden mercedaria. “La orden de la Merced es un camino de santidad” explicaba José Juan Galve, provincial de los mercedarios. Una orden que durante todos estos siglos lo ha perdido todo “menos el carisma y la protección de la Virgen María”.

Los cautivos y San Pedro Nolasco

La orden mercedaria nace con el testigo de San Pedro Nolasco, su fundador, que inició una obra de redención de cautivos cristianos. Si bien es cierto que “hoy en día hay muchos más cautivos que en la vida del Santo – explicaba José Juan Galve- tenemos una sociedad donde hay un montón de cautividades interiores que hay que solucionar”. Por otro lado, el obispo auxiliar de Barcelona Mons. Antoni Vadell aseguró que “no solo hacemos memoria de un pasado muy interesante sino que este pasado da a descubrir el carisma del Señor. Estos cautivos tienen detrás el amor de la Virgen María de la Merced”.

Vuelta a casa

Después de 800 años han habido muchas idas y vueltas. En uno de los casos la basílica de la Merced dejó de pertenecer a los mercedarios; hasta hoy. “Después de 800 años hemos vuelto a casa”. Así lo explicaba el P. José Juan Galve. “Ha sido el gran regalo de este año jubilar”. Así mismo lo definía el obispo Vadell que aseguraba. “El rescoldo de caridad que es la Virgen María de la Merced nos invita a redescubrir la basílica como hogar”.

Peculiaridades del libro

Los retablos también son importantes en el libro. Es el caso del de la catedral de Barcelona. Desconocido, escondido, que representa la madre de Dios con cautivos encadenados del cuello, mirando en tierra pidiendo clemencia. La madre de Dios de la Merced está allá para redimirlos. “Un retablo vinculante y expresivo que representa qué es la Merced” explica el autor del libro Miquel Pujol. El autor dio deberes a todos los presentes asegurando que “hay un vigésimo cuarto gozo que podéis descubrir juntando fragmentos de cada uno de los veintitrés gozos del libro”.

«Esto es un punto y seguido, para seguir trabajando por los cautivos, la sociedad y, sobre todo, por Barcelona»                                

José Juan Galve

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)