Lograr la felicidad

Entrevista a Pau Valls, que profesó solemnemente como monje de Montserrat el pasado 9 de junio

20 Jun, 2019
Església de Barcelona

El H. Pau Valls profesó solemnemente como monje de Montserrat el pasado 9 de junio, considerando que ha logrado la felicidad. Antes de entrar al monasterio, el H. Pau disfrutaba de una situación profesional exitosa, pero este supuesto éxito no se veía correspondido a nivel de crecimiento personal. Ante la crisis vital y de valores que sufría vivió una “conversión sanadora”, que lo llevó “a escuchar la llamada de Dios y querer seguir radicalmente el camino señalado por su Hijo Jesús, Cristo”.

¿Qué te hizo dar cuenta que así no podías continuar?

El llamado éxito derivado de la supuesta brillantez de mi carrera profesional era inversamente proporcional a mi felicidad. Estaba muy lejos de aquel niño y adolescente feliz que había recibido de los padres una sólida formación cristiana, de aquel joven que se había comprometido intensamente en diferentes causas políticas y sociales, y de aquel universitario con una intensa vida intelectual. Darse cuenta de esto es muy duro, pero doy gracias.

¿Cómo sentiste la llamada?

De la mano de una persona que me conoce y me quiere bastante, encontré la tranquilidad que pedía mi espíritu. Fue en la hostería del monasterio. La experiencia resultante hizo posible mi cura vital, mi reencuentro con la fe abandonada. Los sucesivos retiros en Montserrat acabaron de madurarla. Ahora doy gracias a la Misericordia de Dios, que me abre la vida a buscarlo para intentar ser un hombre suyo, un  «hombre de Dios».

¿Por qué ahora sí que eres feliz?

Tengo fe! Toda la vida he buscado la Sabiduría, la Verdad. Ahora la he encontrado. Y, como dice el Evangelio, la Verdad me hace libre. Comparto la propuesta de Jesucristo: a mi horizonte hay la entrega absoluta por amor. Soy consciente de la presencia del Reino de Dios y nuestra capacidad para desarrollarlo desde aquí. No hay mayor fuerza transformadora que el amor. Y ver el próximo feliz es la mejor felicidad posible!

Entrevista realitzada por Òscar Bardají i Martín para la Hoja Dominical del 23 de junio

Te interesará…

Síguenos

Facebook

15 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)