Assolir la felicitat

El G. Pau Valls va professar solemnement com a monjo de Montserrat el proppassat 9 de juny, considerant que ha assolit la felicitat. Abans d’entrar al monestir, el G. Pau gaudia d’una situació professional exitosa, però aquest suposat èxit no es veia correspost a nivell de creixement personal. Davant la crisi vital i de valors que patia va viure una “conversió guaridora”, que el va portar “a escoltar la crida de Déu i voler seguir radicalment el camí assenyalat pel seu Fill Jesús, el Crist”.

Què et va fer adonar que així no podies continuar?

El suposat èxit derivat de la pretesa brillantor de la meva carrera professional era inversament proporcional a la meva felicitat. Estava molt lluny d’aquell infant i adolescent feliç que havia rebut dels pares una sòlida formació cristiana, d’aquell jove que s’havia compromès intensament en diferents causes polítiques i socials, i d’aquell universitari amb una intensa vida intel·lectual. Adonar-se d’això és molt dur, però en dono gràcies.

Com vas sentir la crida?

De la mà d’una persona que em coneix prou i m’estima força, vaig trobar la tranquil·litat que demanava el meu esperit. Va ser a l’hostatgeria del monestir. L’experiència resultant va fer possible la meva cura vital, el meu retrobament amb la fe abandonada. Els successius recessos a Montserrat van acabar de madurar-la. Ara dono gràcies a la Misericòrdia de Déu, que m’obre la vida a cercar-lo per intentar esdevenir un home seu, un  «home de Déu«.

Per què ara sí que ets feliç?

Tinc fe! Tota la vida he cercat la Saviesa, la Veritat. Ara l’he trobada. I, com diu l’Evangeli, la Veritat em fa lliure. Comparteixo la proposta de Jesucrist: al meu horitzó hi ha l’entrega absoluta per amor. Soc conscient de la presència del Regne de Déu i la nostra capacitat per desenvolupar-lo des d’aquí. No hi ha major força transformadora que l’amor. I veure el pròxim feliç és la millor felicitat possible!

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 23 de juny