«Una ferida que segueix oberta»

Càritas Barcelona presenta la Memòria del 2018 i afirma que la desigualtat, produïda per la crisi, no cicatritza

20 Juny, 2019
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

En la solemnitat del Corpus Christi, Càritas Barcelona presenta la memòria del 2018 i principis del 2019. Tal com ha explicat el bisbe Sergi Gordo, “Corpus Christi posa de manifest la importància de la caritat, entesa com l’Amor del Crist que ens empeny. És per això que avui és un dia per fer memòria perquè formem aquest cos”. Per tant, és un moment en el que Càritas ha volgut fer reflexió sobre la situació actual de l’arxidiòcesi de Barcelona i sobre la ferida que no ha quedat curada de la crisi.

“La desigualtat és una ferida que no cicatritza”

“La desigualtat és una ferida que no cicatritza”. Així és com el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha definit el context social actual. Així, en motiu de la solemnitat, el bisbe Sergi ha fet èmfasi en el significat de “Corpus”. Tal com ha explicat, “és el cos, la colla, la família que conforma aquesta fraternitat”.

Durant la Roda de Premsa, Salvador Busquets, director de Càritas Barcelona ha advertit que tenim una societat cada vegada més deslligada. Per posar xifres a la desigualtat, Busquets ha apuntat que 1 de cada 4 persones de la diòcesi de Barcelona es troba en situació d’exclusió, segons el darrer informe de la Fundació Foessa.

També, ha apuntat que la precarietat laboral, l’exclusió residencial i una protecció social insuficient són factors que s’interrelacionen i s’acumulen en aquelles persones que més pateixen l’exclusió social. “A Catalunya, un 15,3% de la població té una feina que no li permet arribar a final de mes. Amb un context de suposada recuperació econòmica, la dada és molt preocupant”, ha afirmat, ja que la ferida segueix vigent.

A més a més, Busquets ha recordat que el 36% de les persones de la Diòcesi de Barcelona viuen dificultats relacionades amb l’habitatge. La xifra s’enfila fins al 44% en les llars amb menors, fins al 69% per a les persones a l’atur i fins al 72% per als estrangers no comunitaris. El director de l’entitat catòlica ha conclòs la seva intervenció demanant una major implicació a les administracions públiques. També, ha afegit que la despesa social del conjunt de l’Estat en matèria d’habitatge o de protecció a les famílies s’equipari a la mitjana europea.

Una pobresa més intensa, més extensa i més profunda

Seguidament, la cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, Miriam Feu, ha desgranat les principals dades de la memòria de Càritas del 2018. Feu ha iniciat la seva intervenció indicant que durant el 2018, Càritas Diocesana de Barcelona ha atès 13.225 llars, un 9% més que l’any anterior, on viuen 28.080 persones.

D’altra banda, la precarietat laboral i les dificultats per accedir a un habitatge digne s’han consolidat com les problemàtiques més comunes. El 78% de les persones ateses en edat laboral es troba a l’atur. Altrament, el 16% de les persones ateses en edat laboral té una feina precària. Un 34% de les persones ateses es troben en situació administrativa irregular i un 59% de les persones ateses per Càritas no disposen d’una llar digna. Aquesta última xifra ha augmentat en 6 punts percentuals en només un any.

Feu també ha volgut advertir sobre la pobresa d’un dels col·lectius que moltes vegades resta invisible: Les persones grans. Durant el 2018, Càritas ha atès a més de 1.500 persones majors de 65 anys, un 8% més que l’any anterior.

Finalment i amb motiu del 20 de juny, dia mundial del refugiat, la responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas ha explicat que moltes persones estan arribant a casa nostra fugint de situacions de violència. Escapant de països on hi ha una forta inestabilitat econòmica i on diàriament es produeixen vulneracions massives de drets humans. Feu ha indicat que el 66% de les persones ateses per Càritas durant el 2018 eren d’origen estranger.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

16 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)