Llenar de humanidad la soledad

Entrevista al poeta y humanista Carles Duarte sobre la cultura como "legado humano que deja a los individuos"

07 Sep, 2020
Església de Barcelona
La pandemia nos ha sacudido profundamente; ha alterado nuestros hábitos y nuestra manera de relacionarnos con los demás. Para un humanista como el poeta Carles Duarte, la cultura es muy importante porque nos puede ayudar «a superar la superficialidad, a entender y valorar el legado humano que nos configura como individuos y como comunidad». «En una crisis tan grave como ésta, la cultura llena de humanidad la soledad», asegura el director general de la Institución Cultural del CIC.

¿Cómo interpreta este cambio de vida al que nos ha obligado a la pandemia?

El tiempo ha dejado transcurrir de la misma manera, porque algunos ciclos profesionales y sociales se han interrumpido. Hemos perdido seres queridos y han enfermado parientes y amigos. Se ha extendido una percepción de incertidumbre y de fragilidad. Me gustaría que este descalabro nos ayudara a reforzar nuestra dimensión reflexiva y espiritual, a ser más solidarios, a acercarnos a quienes necesitan sentirnos más cerca, a temer a don de la vida.

¿Por qué la fe es importante en un momento como éste?

La fe es importante siempre y, en unas circunstancias tan inquietantes como las actuales, la fe nos da serenidad y confianza. Por ello, nos une a Dios, al que permanece, lo que trasciende. Nos invita a la generosidad y la coherencia y encontramos el cobijo desde donde reconstruir el sentido de nuestros días.

¿Y la poesía?

La poesía es un espejo que hacemos con las palabras para comprender y expresar quienes somos. Así, desde la concisión y la brevedad, buscamos la esencia. Con las metáforas dibujamos imágenes que ensanchan nuestra experiencia del mundo. La poesía nos abre las puertas de un viaje interior que en periodos donde todo parece tambalearse restablece dentro nuestro el equilibrio indispensable.
Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 13 de septiembre 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mándame ir a ti sobre el agua.

(Mt 14,22-36)