Llenar de humanidad la soledad

Entrevista al poeta y humanista Carles Duarte sobre la cultura como "legado humano que deja a los individuos"

07 Sep, 2020
Església de Barcelona
La pandemia nos ha sacudido profundamente; ha alterado nuestros hábitos y nuestra manera de relacionarnos con los demás. Para un humanista como el poeta Carles Duarte, la cultura es muy importante porque nos puede ayudar «a superar la superficialidad, a entender y valorar el legado humano que nos configura como individuos y como comunidad». «En una crisis tan grave como ésta, la cultura llena de humanidad la soledad», asegura el director general de la Institución Cultural del CIC.

¿Cómo interpreta este cambio de vida al que nos ha obligado a la pandemia?

El tiempo ha dejado transcurrir de la misma manera, porque algunos ciclos profesionales y sociales se han interrumpido. Hemos perdido seres queridos y han enfermado parientes y amigos. Se ha extendido una percepción de incertidumbre y de fragilidad. Me gustaría que este descalabro nos ayudara a reforzar nuestra dimensión reflexiva y espiritual, a ser más solidarios, a acercarnos a quienes necesitan sentirnos más cerca, a temer a don de la vida.

¿Por qué la fe es importante en un momento como éste?

La fe es importante siempre y, en unas circunstancias tan inquietantes como las actuales, la fe nos da serenidad y confianza. Por ello, nos une a Dios, al que permanece, lo que trasciende. Nos invita a la generosidad y la coherencia y encontramos el cobijo desde donde reconstruir el sentido de nuestros días.

¿Y la poesía?

La poesía es un espejo que hacemos con las palabras para comprender y expresar quienes somos. Así, desde la concisión y la brevedad, buscamos la esencia. Con las metáforas dibujamos imágenes que ensanchan nuestra experiencia del mundo. La poesía nos abre las puertas de un viaje interior que en periodos donde todo parece tambalearse restablece dentro nuestro el equilibrio indispensable.
Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 13 de septiembre 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Aquel que no renuncia a todos sus bienes no puede ser discípulo mío.

(Lc 14,25-33)