Omplir d’humanitat la solitud

La pandèmia ens ha sacsejat profundament; ha alterat els nostres hàbits i la nostra manera de relacionar-nos amb els altres. Per a un humanista com el poeta Carles Duarte, la cultura és molt important perquè ens pot ajudar “a superar la superficialitat, a entendre i a valorar el llegat humà que ens configura com a individus i com a comunitat”. “En una crisi tan greu com aquesta, la cultura omple d’humanitat la solitud”, assegura el director general de la Institució Cultural del CIC.

Com interpreta aquest canvi de vida al qual ens ha obligat la pandèmia?

El temps ha deixat de transcórrer de la mateixa manera, perquè alguns cicles professionals i socials s’han interromput. Hem perdut persones estimades i han emmalaltit parents i amics. S’ha estès una percepció d’incertesa i de fragilitat. M’agradaria que aquest daltabaix ens ajudés a reforçar la nostra dimensió reflexiva i espiritual, a ser més solidaris, a acostar-nos als qui necessiten sentir-nos més a prop, a reverenciar el do de la vida.

Per què la fe és important en un moment com aquest?

La fe és important sempre i, en unes circumstàncies tan trasbalsadores com les actuals, la fe ens dona serenitat i confiança. Per això, ens uneix a Déu, al que roman, al que transcendeix. Ens convida a la generositat i a la coherència i hi trobem el recer des d’on reconstruir el sentit dels nostres dies.

I la poesia?

La poesia és un mirall que fem amb les paraules per comprendre i expressar qui som. Així, des de la concisió i la brevetat, hi cerquem l’essència. Amb les metàfores dibuixem imatges que eixamplen la nostra experiència del món. La poesia ens obre les portes d’un viatge interior que en períodes on tot sembla trontollar restableix dins nostre l’equilibri indispensable.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 13 de setembre