Omplir d’humanitat la solitud

Entrevista al poeta i humanista Carles Duarte sobre la cultura com a "llegat humà que deixa als individus"

07 Set, 2020
Església de Barcelona

La pandèmia ens ha sacsejat profundament; ha alterat els nostres hàbits i la nostra manera de relacionar-nos amb els altres. Per a un humanista com el poeta Carles Duarte, la cultura és molt important perquè ens pot ajudar “a superar la superficialitat, a entendre i a valorar el llegat humà que ens configura com a individus i com a comunitat”. “En una crisi tan greu com aquesta, la cultura omple d’humanitat la solitud”, assegura el director general de la Institució Cultural del CIC.

Com interpreta aquest canvi de vida al qual ens ha obligat la pandèmia?

El temps ha deixat de transcórrer de la mateixa manera, perquè alguns cicles professionals i socials s’han interromput. Hem perdut persones estimades i han emmalaltit parents i amics. S’ha estès una percepció d’incertesa i de fragilitat. M’agradaria que aquest daltabaix ens ajudés a reforçar la nostra dimensió reflexiva i espiritual, a ser més solidaris, a acostar-nos als qui necessiten sentir-nos més a prop, a reverenciar el do de la vida.

Per què la fe és important en un moment com aquest?

La fe és important sempre i, en unes circumstàncies tan trasbalsadores com les actuals, la fe ens dona serenitat i confiança. Per això, ens uneix a Déu, al que roman, al que transcendeix. Ens convida a la generositat i a la coherència i hi trobem el recer des d’on reconstruir el sentit dels nostres dies.

I la poesia?

La poesia és un mirall que fem amb les paraules per comprendre i expressar qui som. Així, des de la concisió i la brevetat, hi cerquem l’essència. Amb les metàfores dibuixem imatges que eixamplen la nostra experiència del món. La poesia ens obre les portes d’un viatge interior que en períodes on tot sembla trontollar restableix dins nostre l’equilibri indispensable.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 13 de setembre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)