Omplir d’humanitat la solitud

Entrevista al poeta i humanista Carles Duarte sobre la cultura com a "llegat humà que deixa als individus"

07 Set, 2020
Església de Barcelona

La pandèmia ens ha sacsejat profundament; ha alterat els nostres hàbits i la nostra manera de relacionar-nos amb els altres. Per a un humanista com el poeta Carles Duarte, la cultura és molt important perquè ens pot ajudar “a superar la superficialitat, a entendre i a valorar el llegat humà que ens configura com a individus i com a comunitat”. “En una crisi tan greu com aquesta, la cultura omple d’humanitat la solitud”, assegura el director general de la Institució Cultural del CIC.

Com interpreta aquest canvi de vida al qual ens ha obligat la pandèmia?

El temps ha deixat de transcórrer de la mateixa manera, perquè alguns cicles professionals i socials s’han interromput. Hem perdut persones estimades i han emmalaltit parents i amics. S’ha estès una percepció d’incertesa i de fragilitat. M’agradaria que aquest daltabaix ens ajudés a reforçar la nostra dimensió reflexiva i espiritual, a ser més solidaris, a acostar-nos als qui necessiten sentir-nos més a prop, a reverenciar el do de la vida.

Per què la fe és important en un moment com aquest?

La fe és important sempre i, en unes circumstàncies tan trasbalsadores com les actuals, la fe ens dona serenitat i confiança. Per això, ens uneix a Déu, al que roman, al que transcendeix. Ens convida a la generositat i a la coherència i hi trobem el recer des d’on reconstruir el sentit dels nostres dies.

I la poesia?

La poesia és un mirall que fem amb les paraules per comprendre i expressar qui som. Així, des de la concisió i la brevetat, hi cerquem l’essència. Amb les metàfores dibuixem imatges que eixamplen la nostra experiència del món. La poesia ens obre les portes d’un viatge interior que en períodes on tot sembla trontollar restableix dins nostre l’equilibri indispensable.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 13 de setembre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

(Lc 14,25-33)