La Facultat Antoni Gaudí i la Basílica de la Sagrada Família creen aquest centre amb l'objectiu de donar la màxima difusió a la vida i obra de l’arquitecte
08 Set, 2020
Església de Barcelona
Sagrada Família
La Facultat Antoni Gaudí (Ateneu Universitari Sant Pacià) i la Fundació del Temple Expiatori de la Basílica de la Sagrada Família han acordat crear el Centre Internacional d’Estudis Avançats «Antoni Gaudí i els seus col·laboradors», que pretén donar la màxima difusió a l’obra gaudiniana. La finalitat principal d’aquest Centre serà la recerca i la divulgació estrictament acadèmiques, a nivell científic, de la persona i l’obra d’Antoni Gaudí i dels seus col·laboradors, les quals seran complementades per l’organització de congressos, simposis i cursos referents a Gaudí i als qui van col·laborar amb ell.
Ubicació del Centre d’Estudis Antoni Gaudí
La ubicació del Centre serà als espais museístics de la Basílica de la Sagrada Família i comptarà amb locals habilitats degudament per al treball dels investigadors i per a les sessions acadèmiques que s’hi hagin de dur a terme; també hi haurà una biblioteca –que recopilarà llibres i articles relacionats amb Gaudí i els seus col·laboradors-, una hemeroteca –amb diaris, revistes i opuscles-, una fonoteca, i un arxiu fotogràfic i d’il·lustracions. Cal tenir en compte que l’aplec de tots aquests materials és estrictament necessari, vista l’actual dispersió de documents diversos relatius a Gaudí i als col·laboradors seus, la qual cosa dificulta greument el treball dels investigadors.
Creació d’un banc de dades virtual sobre Antoni Gaudí
Un element fonamental del Centre serà la creació d’un banc de dades on-line, obert als estudiosos i investigadors, que inclourà tota la documentació existent sobre l’arquitecte i els seus col·laboradors, tant escrita -documents, epistolari, plànols, dibuixos- com plàstica -maquetes, models, materials i objectes d’altres tipus-.
Les línies de recerca del Centre inclouran l’estudi de la simbologia present en totes les obres de Gaudí -extreta de la teologia, la Bíblia, la litúrgia, la natura, la història, les tradicions populars, les devocions populars, el teatre, la música, les mitologies grega i romana-, l’arquitectura en el seu sentit més ampli -disseny i geometria de les edificacions, estudis de so i de llum, ús dels materials emprats en les construccions, organització del treball, comparacions amb la història de l’arquitectura-, els contextos en què es mou Gaudí -religiós, estètic, geogràfic, polític, econòmic, social, ideològic- i la innovació que caracteritza tota l’obra gaudiniana.
La directiva del centre d’estudis
La direcció del Centre anirà a càrrec d’un equip directiu, encapçalat per la Dra. Rosa Ribas, Secretària general de la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, entitat que n’assumeix la direcció acadèmica. Igualment, es crearà un Consell Assessor que li’n donarà suport, i que estarà format per personalitats reconegudes i expertes en l’obra de Gaudí i els seus col·laboradors. Paral·lelament, el Centre es proposa obrir una línia de publicacions científiques que recullin i divulguin les recerques pròpies i foranes, que contribueixin de manera decisiva a l’estudi i la comprensió de la persona i l’obra d’Antoni Gaudí i de les aportacions dels seus col·laboradors.
Mn. Lluís Bonet Armengol ha mort aquest divendres 7 d’agost, als 95 anys. Va ser rector de la parròquia de la Sagrada Família de Barcelona durant 25 anys, entre 1993 i 2018,…
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less