Las Santas, entre el martirio y la valentía

Santa Juliana y Semproniana, las patronas de Mataró llenan la Basílica de Santa María el día que hace honor a su martirio

27 Jul, 2018
Església de Barcelona

Fotos: Agustí Codinach

Las Santas de Mataró son conocidas en toda Catalunya, pero pocas personas saben de donde proviene esta tradición. Una tradición que recuerda martirio, tortura y muerte, pero que hace honor a la fe y la valentía de las dos santas; Juliana y Semproniana.

La Misa de Gloria en la Basílica de Santa María de Mataró -este año presidida por el obispo auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, y concelebrada por el rector de la parroquia Mn. Segimon García– ha continuado una tradición que lleva desde 1848 cuando Mn. Manel Blanch y Puig luchó para instaurar de manera permanente el patronazgo de las dos santas. También fue el autor de las partituras de las obras musicales, protagonistas de la tradicional velada en la basílica desde hace 170 años.

Reconocimiento Cristiano

Durante su homilía el obispo Vadell ha explicado su admiración por las fiestas de la capital del Maresme. «He podido ver las calles llenas de joya, alegría, fiesta, ilusión; con piezas musicales que dan gloria a Dios» ha asegurado Mons. Vadell quién ha enfatizado el por qué de esta tradición:

Si un niño o un turista se adentrara a la basílica por primera vez y viera tantísima gente se preguntaría ¿por qué se celebra esta fiesta?

Santa Juliana y Semproniana

Santa Juliana y Semproniana eran dos mártires cristianas nacidas en la actual Mataró a finales del siglo II. Las dos chicas eran discípulas de Sant Cugat. El año 304 lo acompañaron hasta la actual ciudad de Sant Cugat, donde fue decapitado. Cuando los verdugos marcharon, las dos jóvenes recogieron el cuerpo y lo enterraron cristianamente. Fueron sorprendidas, pero, por la guardia y, acusadas también de cristianas, fueron degolladas en el mismo lugar que su maestro.

Muchos siglos después, en el siglo XVIII se reclamaron las reliquias de las Santas al descubrir que eran originarías de Mataró pero hasta el siglo XIX no llegaron a la basílica de Santa Maria de Mataró. Momento en el cual Pío IX gracias al liderazgo de Mn. Blanch las proclamó patronas de la ciudad.

Las dos santas necesitaban afecto, ser queridas y Sant Cugat les mostró este amor gracias a Jesucristo, que dio sentido a su vida y también a su muerte

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)