«La religión no puede ser un instrumento de guerra»

Un sacerdote cuenta su experiencia con la guerra de Siria donde no volverá a pesar de llevarla en el corazón

26 Jun, 2019
Església de Barcelona

Son muchas las víctimas de la guerra de Siria que tuvieron que huir de casa amenazados por la tragedia. Entre estos Rome Reports nos presenta el sacerdote Jacques Mourad, el cual lleva a Siria en el corazón. Aunque ama su tierra ha decidido no volver. Ahora, vive en el Kurdistán iraquí como un refugiado más entre refugiados. El sacerdote Jacques Mourad, secuestrado en Siria, consiguió huir de su prisión después de cinco meses de cautiverio. Sin embargo, todavía quedan 190 cristianos secuestrados y varios religiosos de los que nada se sabe

«Las religiones son un regalo»

El sacerdote sirio ha sufrido la guerra siria en propia piel. Tuvo que huir de su país, roto por un conflicto que parece no tener fin y en el que se ha instrumentalizado la religión con fines violentos. «Pero las religiones son un don – expone Mourad – un regalo, tanto el islam o como el cristianismo, porque dan la fuerza y ​​son el camino para la paz. Por lo tanto no se puede utilizar nunca más la religión para hacer la guerra».

Una elección para entender el sufrimiento

Según explica Jacques Mourad, «Renunciar a volver a Mar Musa en Siria es una elección». «He elegido vivir como un refugiado, junto a los refugiados, para entenderlos y para compartir su sufrimiento. Lo he hecho para explicar lo que viven estos refugiados », afirma.

Experiencia relatada

El 21 de mayo de 2015 unos yihadistas del Estado Islámico le secuestraron en su monasterio de Mar Elian, cercano a Palmira, la ciudad histórica que acababan de conquistar. Se lo llevaron a Raqqa, la entonces capital del acto proclamado Estado Islámico. Comenzaban así meses de calvario.

Toda esta experiencia la relata en, «Un monje secuestrado», un libro con el que quiere enviar un claro mensaje. «Mi experiencia quiere transmitir que la fuerza del amor y del diálogo supera el miedo, supera el mal y supera la oscuridad».

Corredores humanitarios con Sant’Egidio

Su gran preocupación por los millones de sirios refugiados en todo el mundo lo llevó a conocer el trabajo de la Comunidad de Sant’Egidio, especialmente, el proyecto de los corredores humanitarios con el que se ha salvado la vida a miles de refugiados, muchos sirios. De ahí nació la especial relación con su fundador, Andrea Riccardi, que ha escrito el prólogo de este volumen.

Fundador Comunidad Sant’Egidio, Andrea Ricardi, explica que «es la historia de un cristiano árabe que vive en Siria, que afronta el fundamentalismo, la yihad y que vive en una situación de gran complejidad. Es un libro que hay que leer porque es una historia de nuestro tiempo, un testimonio especial pero también una historia de espiritualidad ».

Te interesará…

Síguenos

Facebook

24 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)