«La religió no pot ser un instrument de guerra»

Un sacerdot explica la seva experiència amb la guerra de Síria on no hi tornarà tot i dur-la al cor

26 Juny, 2019
Església de Barcelona

Són moltes les víctimes de la guerra de Síria que van haver de fugir de casa amenaçats per la tragèdia. Entre aquests, hi ha el sacerdot Jacques Mourad, el qual porta a Síria en el cor.  Ara, viu al Kurdistan iraquià com un refugiat més entre refugiats. El sacerdot Jacques Mourad, segrestat a Síria, va aconseguir fugir de la seva presó després de cinc mesos de captiveri. No obstant això, encara queden 190 cristians segrestats i diversos religiosos dels quals no se sap res

«Les religions són un regal»

El sacerdot sirià ha patit la guerra siriana en pròpia pell. Va haver de fugir del seu país, trencat per un conflicte que sembla no tenir fi i en el qual s’ha instrumentalitzat la religió amb finalitats violentes. «Però les religions són un do – exposa Mourad – un regal, tant l’islam o com el cristianisme, perquè donen la força i són el camí per a la pau. Per tant no es pot fer servir mai més la religió per fer la guerra».

Una elecció per entendre el sofriment

Segons explica Jacques Mourad, «Renunciar a tornar a Mar Musa a Síria és una elecció».  «He triat viure com un refugiat, al costat dels refugiats, per entendre’ls i per compartir el seu sofriment. Ho he fet per explicar el que viuen aquests refugiats», afirma.

Experiència relatada

El 21 de maig de 2015 uns jihadistes de l’Estat Islàmic li van segrestar al seu monestir de Mar Elian, proper a Palmira, la ciutat històrica que acabaven de conquerir. Se’l van emportar a Raqqa, la llavors capital de l’acte proclamat Estat Islàmic. Començaven així mesos de calvari.

Tota aquesta experiència la relata en, «Un monjo segrestat», un llibre amb el qual vol enviar un clar missatge.  «La meva experiència vol transmetre que la força de l’amor i del diàleg supera la por, supera el mal i supera la foscor».

Corredors humanitaris amb Sant’Egidio

La seva gran preocupació pels milions de sirians refugiats a tot el món el va portar a conèixer el treball de la Comunitat de Sant’Egidio, especialment, el projecte dels corredors humanitaris amb el que s’ha salvat la vida a milers de refugiats, molts sirians . D’aquí va néixer l’especial relació amb el seu fundador, Andrea Riccardi, que ha escrit el pròleg d’aquest volum.

Fundador Comunitat Sant’Egidio, Andrea Ricardi, explica que «és la història d’un cristià àrab que viu a Síria, que afronta el fonamentalisme, la jihad i que viu en una situació de gran complexitat. És un llibre que cal llegir perquè és una història del nostre temps, un testimoni especial però també una història d’espiritualitat».

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

24 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)