«La religió no pot ser un instrument de guerra»

Són moltes les víctimes de la guerra de Síria que van haver de fugir de casa amenaçats per la tragèdia. Entre aquests, hi ha el sacerdot Jacques Mourad, el qual porta a Síria en el cor.  Ara, viu al Kurdistan iraquià com un refugiat més entre refugiats. El sacerdot Jacques Mourad, segrestat a Síria, va aconseguir fugir de la seva presó després de cinc mesos de captiveri. No obstant això, encara queden 190 cristians segrestats i diversos religiosos dels quals no se sap res

«Les religions són un regal»

El sacerdot sirià ha patit la guerra siriana en pròpia pell. Va haver de fugir del seu país, trencat per un conflicte que sembla no tenir fi i en el qual s’ha instrumentalitzat la religió amb finalitats violentes. «Però les religions són un do – exposa Mourad – un regal, tant l’islam o com el cristianisme, perquè donen la força i són el camí per a la pau. Per tant no es pot fer servir mai més la religió per fer la guerra».

Una elecció per entendre el sofriment

Segons explica Jacques Mourad, «Renunciar a tornar a Mar Musa a Síria és una elecció».  «He triat viure com un refugiat, al costat dels refugiats, per entendre’ls i per compartir el seu sofriment. Ho he fet per explicar el que viuen aquests refugiats», afirma.

Experiència relatada

El 21 de maig de 2015 uns jihadistes de l’Estat Islàmic li van segrestar al seu monestir de Mar Elian, proper a Palmira, la ciutat històrica que acabaven de conquerir. Se’l van emportar a Raqqa, la llavors capital de l’acte proclamat Estat Islàmic. Començaven així mesos de calvari.

Tota aquesta experiència la relata en, “Un monjo segrestat”, un llibre amb el qual vol enviar un clar missatge.  “La meva experiència vol transmetre que la força de l’amor i del diàleg supera la por, supera el mal i supera la foscor”.

Corredors humanitaris amb Sant’Egidio

La seva gran preocupació pels milions de sirians refugiats a tot el món el va portar a conèixer el treball de la Comunitat de Sant’Egidio, especialment, el projecte dels corredors humanitaris amb el que s’ha salvat la vida a milers de refugiats, molts sirians . D’aquí va néixer l’especial relació amb el seu fundador, Andrea Riccardi, que ha escrit el pròleg d’aquest volum.

Fundador Comunitat Sant’Egidio, Andrea Ricardi, explica que «és la història d’un cristià àrab que viu a Síria, que afronta el fonamentalisme, la jihad i que viu en una situació de gran complexitat. És un llibre que cal llegir perquè és una història del nostre temps, un testimoni especial però també una història d’espiritualitat».