Comunicar el bien

Entrevista a Irene Pozo, directora de contenidos de 13TV y apasionada por la información social

26 Jun, 2019
Església de Barcelona

Irene Pozo hace veinte años que se dedica a la información social, un sector que le apasiona porqué le permite “aprender, investigar y visualizar lo que sucede en el mundo, a través de comunicar de una forma “más humana”. Después de su paso profesional por el Arzobispado de Madrid y por Popular TV, el 2010 se incorporó a 13TV, donde actualmente es directora de contenidos y presenta los programas Informativo Diocesano y Crónica de Roma. Está casada y es madre de dos hijos.

¿Por qué te sentiste atraída por el periodismo religioso?

Desde muy pequeña tuve una sensibilidad especial para ver dónde estaba Dios en las pequeñas injusticias del mundo. Cuando aterricé, por casualidad, al departamento de medios de Comunicación Social del Arzobispado de Madrid, conocí otra manera de ver, de escuchar y de comunicar las cosas. Entonces entendí dónde erstaba la verdad y encajaron todas las piezas del rompecabezas. Y esto no me lo podía guardar solo para mí: las cosas buenas hay que compartirlas!

¿Es positivo ser creyente para desarrollar este ámbito del periodismo?

Sí, porque tienes esta predisposición de andar hacia una comunicación más humana, que ayuda a ver las cosas de otro modo. Cada uno de nosotros buscamos la verdad para poder explicarla. Y esta verdad, tarde o temprano, toma forma. Solo hay que saber escuchar y confiar.

¿Por qué te llena dar a conocer testigos de personas que hacen el bien siguiendo el Evangelio?

Conocer estos testigos y no mostrarlos sería muy egoísta por mi parte; nunca sabes hasta qué punto puede ayudar una entrevista o un reportaje. Doy gracias a Dios de ser instrumento: creo que es una parte importante de mi misión como cristiana que, además, me ayuda a poner siempre la persona en el centro. Hay que salir a los caminos, como hizo Jesús, y contagiarnos los unos a los otros con el ejemplo de su vida. No podemos ser cristianos de sofá, como dice el Papa.

Entrevista realitzada por Òscar Bardají i Martín para la Hoja Dominical del 30 de junio

Te interesará…

Síguenos

Facebook

23 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)