La noche de Navidad

Descubre por qué el solsticio de invierno es una de las noches más mágicas del año

23 Dic, 2019
Església de Barcelona

La noche de Navidad celebramos el solsticio de invierno, la noche más larga del año. El tiempo viejo se acaba para ser renovado con un tiempo nuevo a partir del primer rayo de sol. Por este motivo, también ubicamos en esta fecha el nacimiento del niño Jesús, que con su mensaje de la buena nueva tiene que renovarlo todo.

La noche de Navidad es de aquellas noches mágicas solo equiparable a la de San Juan, con la que mantiene analogías y parecidos. Es una noche hoguera alrededor de la cual existen todo tipo de creencias. Es el momento en que se manifiestan genios que el resto del año se mantienen en un plano más discreto. 

Una noche mágica

Es en esta noche que había habido la creencia generalizada que los difuntos  tenían un papel importante, sobre todo aquellas almas en pena que buscaban su camino hacia la eternidad y que no acababan de encontrarlo. De aquí que buena parte de los relatos de las leyendas de almas en pena como el Mal Cazador, el Conde Arnau o lo Artús Damnat se ubiquen en esta noche. También se consideraba que salir de cacería la noche de Navidad llevaba a la desgracia.

Por otro lado, había creencias ligadas a las manadas y a su reproducción, como por ejemplo pensar que un corderito nacido la noche de Navidad tenía dones especiales. También se atribuía a algunas plantas el incremento de sus propiedades si florecían la noche de Navidad. Tampoco  quedaban excluidas algunas personas que, por el hecho de haber nacido esta noche, adquirían dones para ejercer de saludadores.

La noche del solsticio de invierno es una noche de grandes ceremonias y de ofrendas relacionadas con los cultos solares. Las hogueras de Navidad, como por ejemplo la celebración de la Fía-faia, podrían tener este origen remoto. Pero la celebración del nacimiento del Mesías es la que marca el ritos de esta noche, anunciado por el canto de Sibila y celebrado durante la misa del gallo.

Del libro de la Colección el Ermitaño: Celebramos la Navidad de Amadeu Carbó.

Para saber más podéis consultar Ediciones Morera

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Habrá más alegría en el cielo por un solo pecador que se convierta.

(Lc 15,1-10)