La Navidad de la Pere Tarrés

Más de 750 personas trabajadoras, miembros del Patronato y Consejo de dirección de la entidad reunidos para celebrar las fiestas navideñas

17 Dic, 2018
Església de Barcelona

La Fundación Pere Tarrés celebra la Navidad. El encuentro reunió más de 750 personas. Se reunieron miembros del Patronato, de la Agrupación de Amigos de la Fundación Pere Tarrés. También del Consejo de dirección, además de trabajadores y trabajadoras de la entidad.

«Cuáles serían los canales por donde Jesús hablaría en la actualidad?». Esta fue la reflexión del jesuita Roger Torres en la parroquia de Sant Pere Ermengol de Barcelona. “El ruido que tenemos en nuestro entorno nos dificulta sentir las palabras de Dios». Así lo explicaba Torres que los pidió que “Sintonizad con Dios para después posaros en movimiento”. Finalmente, animó a los miembros de la Fundación Pere Tarrés a ser cristianos comprometidos en el ámbito social y educativo.

Los valores de Pere Tarrés

Seguidamente, el Centro de Convenciones Internacional de Barcelona se llenó para celebrar las fiestas de Navidad. El director general de la Fundación Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol y Humet, animó a reconocer la forma de hacer de la entidad a través de los «valores Pere Tarrés». Entre estos, destacó la austeridad y la sencillez. “Dios, aquel que llena la dimensión trascendente de la persona en nuestra tradición cultural, se hizo humano a través de un niño, como hoy se tendrían que ver a cada uno de los que tenemos al lado.”, afirmó Pujol y Humet. Durante la celebración, presentada por monitores, se explicaron algunos de los proyectos de la entidad y se dio un premio al mejor pesebre viviente.

Antes de la cena, el equipo del Movimiento de Centros de Esplai Cristianos Catalanes de la Fundación Pere Tarrés fueron los encargados de dinamizar la bendición de mesa con la canción «Oh, Padre Dios!» donde pidieron la participación de todas las personas presentes.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)