«La guerra del planeta de los simios»

Hoy se estrena en los cines la "Guerra del Planeta de los Simios", la última película de la saga, dirigida por el cineasta Matt Reeve

20 Jul, 2017
Església de Barcelona

Este viernes se estrena en los cines la Guerra del Planeta de los Simios, dirigida por el cineasta Matt Reeve, quien también condujo el rodaje de Amanecer del planeta de los Simios (2014). El filme supone la última entrega de esta larga saga que se inició en 1968 y que ha sido recibida con éxito por las críticas de cine.

 

Sinopsis

Ya han pasado algunos años desde la revolución de los simios (El amanecer del planeta de los Simios, 2014), los intentos de reconciliación y paz entre simios y humanos están lejos de producirse. Sin embargo entre las propias filas de los simios, existen sus diferencias. César, el líder de los simios, decide vivir según sus principios, pero el destino es caprichoso.

Los humanos dirigidos por el Coronel (interpretado por Woody Harrelson) de una facción militar llamada Alfa-Omega, se enfrenta a César, junto con un grupo de simios renegados de las filas de Koba que pretendieron arrebatárselo el poder a César a la anterior película. El conflicto y la guerra entre humanos y simios es evidente, pero todavía hay esperanza. Aunque ya se sabe que en toda guerra hay pérdidas, y en ésta no sólo está en juego la misma vida sino la supervivencia de las especies, y por una vez la especie humana tal vez tiene todas las de perder.

El origen del mal

Mn. Peio destaca la película como «una obra extraordinaria» por varios motivos. Primero por la ambientación con una mezcla de película de «ficción, bélica, western y, incluso, cine bíblico», donde cuenta una historia que parte de un enfrentamiento.

Según el crítico de cine, los seres humanos representan el mal, mientras que los simios representan «el deseo de crecer su bondad». «La película es una reflexión en el origen del mal y violencia y cómo encontrar salidas hacia la luz», añade.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Al que mucho se le dio, mucho se le reclamará.

(Lc 12,39-48)