La Sagrada Familia acoge a los jóvenes de la diócesis para celebrar el acto de «Sent la Creu», este año con el testigo de las víctimas de minas antipersona
11 Mar, 2019
Fotografía: Dr. Guillermo Simón
La cruz de Camboya ha dado al inicio de la Cuaresma. La basílica de la Sagrada Familia acogió los jóvenes feligreses para celebrar el acto de «Sent la Creu». Empieza un periodo de reflexión y penitencia que acabará con la llegada de la pascua. Cuatro semanas que han empezado con la adoración de una cruz muy especial, con un significado profundo. La «Cruz de Cristo Mutilado» es aquella que atiende a las víctimas de minas antipersonas.
El Cardenal Omella presidió la celebración, acompañado de sus obispos auxiliares. También del jesuita asturiano Enrique Figaredo, SJ, prefecto apostólico de Battambang. El conocido como «obispo de las sillas de ruedas» nos dedicó un pequeño rato para acercarnos el suyo testimonio.
El testigo de Mons. Enrique Figaredo, SJ
Las palabras de Mons. Figaredo nos han permitido ver realidad del país asiático. Nos ha explicado el origen de las sillas Mekong. No solo unas sillas de madera, hechos por los mismos habitantes de Camboya. También una nueva oportunidad para reencontrar la ilusión perdida con el estallido de una bomba. Gracias a estas sillas de ruedas, los camboyanos pudieron volver a sonreír. Mons. Figaredo hace 34 años que se dedica a la misión, un trabajo constante. Un trabajo de 24 horas que comporta dedicar cuerpo y alma a un proyecto que ha acabado siendo su vida.
La pérdida, una oportunidad de vida
La cruz de Camboya representa a «Cristo sin pierna». Una referencia directa al mal que han hecho las minas antipersona. “Cristo mutilado nos habla de un cristo roto por la falta de amor. También nos habla del sufrimiento humano y divino”. Así explica Mons. Figaredo su visión sobre la Cruz de Camboya. Una cruz que gracias a mucho trabajo ha llevado a transformar la pérdida en una oportunidad. Por lo tanto, el acto ha puesto de relieve la pérdida como una oportunidad de vida y luz.
Finalmente, todos los jóvenes asistentes han podido adorar esta cruz. Una adoración que ha servido para entregar sus pérdidas y, así, sanar sus heridas.
A lo largo de este jueves la escuela cristiana se da cita en el Palacio Ferial y de Congresos de Tarragona, donde tiene lugar el Quórum26. Bajo el lema «Somos constelación educativa»,…
La Conferencia Episcopal Española (CEE), con motivo del 60.º aniversario de su creación, presenta cuatro videopódcasts para conmemorar este momento histórico, con entrevistas a quienes han sido sus últimos presidentes: el cardenal…
El pasado 16 de octubre de 2026 tuvo lugar la primera de las tres sesiones de formación del curso «Catequistas: descubrir, crecer, acompañar», una propuesta del Secretariado Diocesano de Catequesis dirigida a…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...