La Sagrada Família acull els joves de la diòcesi per celebrar l’acte de «Sent la Creu», enguany amb el testimoni de les víctimes de mines antipersones
11 Març, 2019
Fotografia: Dr. Guillermo Simón
La creu de Cambodja ha donat pas a l’inici de la Quaresma. La basílica de la Sagrada Família va acollir els joves feligresos per celebrar l’acte de «Sent la Creu». Comença un període de reflexió i penitència que acabarà amb l’arribada de la pasqua. Quatre setmanes que han començat amb l’adoració d’una creu molt especial, amb un significat profund. La «Creu del Crist Mutilat» és aquella que guareix a les víctimes de mines antipersones.
El Cardenal Omella va presidir la celebració, acompanyat dels seus bisbes auxiliars. També del jesuïta asturià Enrique Figaredo, SJ, prefecte apostòlic de Battambang. El conegut com «bisbe de les cadires de rodes» ens va dedicar una petita estona per apropar-nos el seu testimoni.
El testimoni de Mons. Enrique Figaredo, SJ
Les paraules de Mons. Figaredo ens han permès veure realitat del país asiàtic. Ens ha explicat l’origen de les cadires Mekong. No només unes cadires de fusta, fetes pels mateixos habitants de Cambodja. També una nova oportunitat per retrobar la il·lusió perduda amb l’esclat d’una bomba. Gràcies a aquestes cadires de rodes, els cambodjans van poder tornar a somriure. Mons. Figaredo fa 34 anys que es dedica a la missió, una feina constant. Un treball de 24 hores que comporta dedicar cos i ànima a un projecte que ha acabat essent la seva vida.
La pèrdua, una oportunitat de vida
La creu de Cambodja representa a «Crist sense cama». Una referència directa al mal que han fet les mines antipersones. “El Crist mutilat ens parla d’un crist trencat per la falta d’amor. També ens parla del patiment humà i diví”. Així explica Mons. Figaredo la seva visió sobre la Creu de Cambodja. Una creu que gràcies a molta feina ha portat a transformar la pèrdua en una oportunitat. Per tant, l’acte ha posat en relleu la pèrdua com una oportunitat de vida i llum.
Finalment, tots els joves assistents han pogut adorar aquesta creu. Una adoració que ha servit per entregar les seves pèrdues i, així, sanar les seves ferides.
Al llarg d’aquest dijous l’escola cristiana se cita al Palau Firal i de Congressos Tarragona, on té lloc el Quòrum26. Sota el lema «Som constel·lació educativa», el congrés de la Fundació Escola…
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb motiu del 60è aniversari de la seva creació, presenta quatre videopòdcasts per commemorar aquest moment històric, amb entrevistes als que han estat els seus darrers presidents:…
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...