La Catedral acoge los 500 años del Toisón de Oro

Una ponencia, una interpretación musical y una presentación de libro han sido los actos centrales para dar a conocer la relevancia histórica y cultural de la efeméride

02 Dic, 2019
Església de Barcelona
Agustí Codinach

La Catedral de Barcelona ha acogido los actos centrales con motivo de la celebración de los 500 años del XIX Capítulo del Toisón de Oro. La musicóloga Tess Knighton dio el pistoletazo de salida a la jornada de actos de los cinco siglos del Toisón de Oro. Así dio paso a la interpretación musical de las Vísperas de San Andrés, a cargo de diferentes intérpretes reconocidos. Finalmente la celebración terminó con la presentación del libro Bartolomé Ordóñez y la obra renacentista del coro de la Catedral de Barcelona a cargo del autor, el Dr. Marià Carbonell Buades.

El objetivo: dar a conocer el Toisón de Oro

Este año, la Catedral de Barcelona celebra el quinto centenario de este acontecimiento histórico que tuvo lugar el marzo del 1519. Durante el año se han realizado varios actos con el objetivo de dar a conocer, desde la vertiente histórica y cultural, la relevancia de este hecho para la ciudad condal y para el templo. La doctora en Historia del Arte y Musicología por la Universidad de Cambridge, Tess Knighton, ha explicado así el significado y la importancia de la solemnidad de San Andrés en la fundación de la Orden, a partir de la ponencia: Carlos V y la música: Ceremonias reales a Barcelona 1519.

En su exposición, Knighton, profesora de investigación de la Institución Catalana de Investigación y Estudios Avanzados (ICREA), ha explicado la importancia de San Andrés en la creación de la Orden de Caballería del Toisón de Oro y como se vivía su solemnidad durante la época de Carlos V. Es por eso que se ha elegido la solemnidad del apóstol para cerrar los 500 años del capítulo.

Las vísperas polifónicas de San Andrés

A continuación, el coro de la Catedral ha acogido la interpretación de las vísperas polifónicas de San Andrés. Las obras de Melchor de Robledo, Bartomeu Cáceres, Josquin des Prez, Pierre de la Rue, Pedro de Escobar, Francisco de Peñalosa y Antonio de Cabezón fueron la clave musical de esta celebración. Así mismo han supuesto un trabajo de reconstrucción del canto plano y la polifonía que se interpretaron a la misma catedral el siglo XVI. El Coro Francesc Valls, el conjunto de música antigua La Caravaggia y el organista Juan de la Rubia han sido los intérpretes de esta reconstrucción. Todo ellos dirigidos por Pere Lluís Biosca.

Presentación del libro Bartolomé Ordóñez y la obra renacentista del coro de la Catedral de Barcelona

Al acabar el concierto, el Dr. Marià Carbonell Buades (UAB), ha presentado el libro Bartolomé Ordóñez y la obra renacentista del coro de la Catedral de Barcelona, tercer número de la colección In sede barcinonense. Doctor en Historia del Arte por la Universitat de Barcelona, una de sus líneas de investigación es el arte y la arquitectura del Renacimiento en Cataluña. Los años 2000 y 2001 publicó dos trabajos específicos sobre la intervención de Ordóñez en el coro y en el trascoro de la catedral de Barcelona, con incorporación de documentación inédita que permitió precisar las vicisitudes constructivas. Ahora nos dibuja el entorno intelectual vinculado a la Catedral que, en el inicio del siglo XVI, permite que un personaje tan fascinante como Ordóñez introduzca el Renacimiento en casa nuestra.

In sede barcinonense es una colección, en formato de ensayo divulgativo, que profundiza en el estudio del patrimonio conservado a la Catedral de Barcelona. La primera publicación se presentó el mes de enero de este 2019, la obra La espada del Condestable Pedro de Portugal, y el mes de junio se publicó El capítulo del Toisón de Oro en la Catedral de Barcelona (1519). La obra del Dr. Marià Carbonell sobre Ordóñez valla este primer año de vida de esta colección.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)