La Catedral acoge los 500 años del Toisón de Oro

Una ponencia, una interpretación musical y una presentación de libro han sido los actos centrales para dar a conocer la relevancia histórica y cultural de la efeméride

02 Dic, 2019
Església de Barcelona
Agustí Codinach

La Catedral de Barcelona ha acogido los actos centrales con motivo de la celebración de los 500 años del XIX Capítulo del Toisón de Oro. La musicóloga Tess Knighton dio el pistoletazo de salida a la jornada de actos de los cinco siglos del Toisón de Oro. Así dio paso a la interpretación musical de las Vísperas de San Andrés, a cargo de diferentes intérpretes reconocidos. Finalmente la celebración terminó con la presentación del libro Bartolomé Ordóñez y la obra renacentista del coro de la Catedral de Barcelona a cargo del autor, el Dr. Marià Carbonell Buades.

El objetivo: dar a conocer el Toisón de Oro

Este año, la Catedral de Barcelona celebra el quinto centenario de este acontecimiento histórico que tuvo lugar el marzo del 1519. Durante el año se han realizado varios actos con el objetivo de dar a conocer, desde la vertiente histórica y cultural, la relevancia de este hecho para la ciudad condal y para el templo. La doctora en Historia del Arte y Musicología por la Universidad de Cambridge, Tess Knighton, ha explicado así el significado y la importancia de la solemnidad de San Andrés en la fundación de la Orden, a partir de la ponencia: Carlos V y la música: Ceremonias reales a Barcelona 1519.

En su exposición, Knighton, profesora de investigación de la Institución Catalana de Investigación y Estudios Avanzados (ICREA), ha explicado la importancia de San Andrés en la creación de la Orden de Caballería del Toisón de Oro y como se vivía su solemnidad durante la época de Carlos V. Es por eso que se ha elegido la solemnidad del apóstol para cerrar los 500 años del capítulo.

Las vísperas polifónicas de San Andrés

A continuación, el coro de la Catedral ha acogido la interpretación de las vísperas polifónicas de San Andrés. Las obras de Melchor de Robledo, Bartomeu Cáceres, Josquin des Prez, Pierre de la Rue, Pedro de Escobar, Francisco de Peñalosa y Antonio de Cabezón fueron la clave musical de esta celebración. Así mismo han supuesto un trabajo de reconstrucción del canto plano y la polifonía que se interpretaron a la misma catedral el siglo XVI. El Coro Francesc Valls, el conjunto de música antigua La Caravaggia y el organista Juan de la Rubia han sido los intérpretes de esta reconstrucción. Todo ellos dirigidos por Pere Lluís Biosca.

Presentación del libro Bartolomé Ordóñez y la obra renacentista del coro de la Catedral de Barcelona

Al acabar el concierto, el Dr. Marià Carbonell Buades (UAB), ha presentado el libro Bartolomé Ordóñez y la obra renacentista del coro de la Catedral de Barcelona, tercer número de la colección In sede barcinonense. Doctor en Historia del Arte por la Universitat de Barcelona, una de sus líneas de investigación es el arte y la arquitectura del Renacimiento en Cataluña. Los años 2000 y 2001 publicó dos trabajos específicos sobre la intervención de Ordóñez en el coro y en el trascoro de la catedral de Barcelona, con incorporación de documentación inédita que permitió precisar las vicisitudes constructivas. Ahora nos dibuja el entorno intelectual vinculado a la Catedral que, en el inicio del siglo XVI, permite que un personaje tan fascinante como Ordóñez introduzca el Renacimiento en casa nuestra.

In sede barcinonense es una colección, en formato de ensayo divulgativo, que profundiza en el estudio del patrimonio conservado a la Catedral de Barcelona. La primera publicación se presentó el mes de enero de este 2019, la obra La espada del Condestable Pedro de Portugal, y el mes de junio se publicó El capítulo del Toisón de Oro en la Catedral de Barcelona (1519). La obra del Dr. Marià Carbonell sobre Ordóñez valla este primer año de vida de esta colección.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La planta que no haya plantado mi Padre celestial, será arrancada de raíz.

(Mt 15,1-2.10-14)