La belleza de Taizé

Entrevista a Salvador García Arnillas, autor de la obra 'La belleza sencilla de Taizé'

22 Jun, 2018
Església de Barcelona

En la obra La belleza sencilla de Taizé (BAC), Salvador García Arnillas presenta el primer estudio que aborda la evolución de la arquitectura, la música, la liturgia y el arte de esta comunidad ecuménica. El autor es conservador del Museo Etnológico y de Culturas del Mundo, y profesor de la FCRI-Blanquerna y de la Facultad Antoni Gaudí (AUSP).

Por qué Taizé es especial desde un punto de vista estético?

En Taizé se constata la relevancia de la belleza en la experiencia religiosa. La iglesia, la decoración, la iluminación, los cantos y la liturgia mantienen una tensión equilibrada entre el carácter trascendente y el carácter inmanente de la relación con Dios: se potencia el sentido de misterio de la liturgia y al mismo tiempo se refuerza el sentido comunitario de la asamblea.

Cómo explicarías los cambios arquitectónicos, litúrgicos y musicales?

La evolución de estos aspectos está determinada por la belleza, la dinámica de aquello provisional y la sencillez. La plegaria común nació siendo un oficio litúrgico de una comunidad monástica y, con la llegada de jóvenes, se construyó una iglesia más grande para acogerlos y el oficio se transformó a través de una simplificación de las palabras, los símbolos litúrgicos y los cantos.

Por qué a Taizé la belleza es significativa en la experiencia religiosa?

La belleza no se busca por sí misma, sino que la belleza de la decoración de la iglesia, de la liturgia y de los cantos deja surgir el deseo de Dios y es un apoyo privilegiado de la vida interior. El hermano Roger tenía una mirada contemplativa que le permitía descubrir reflejos de eternidad en la naturaleza, disfrutaba con la música y consideraba que el arte era un don de Dios.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 24 de junio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)