La bellesa de Taizé

A l’obra La belleza sencilla de Taizé (BAC), Salvador García Arnillas presenta el primer estudi que aborda l’evolució de l’arquitectura, la música, la litúrgia i l’art d’aquesta comunitat ecumènica. L’autor és conservador del Museu Etnològic i de Cultures del Món, i professor de la FCRI-Blanquerna i de la Facultat Antoni Gaudí (AUSP).

Per què Taizé és especial des d’un punt de vista estètic?

A Taizé es constata la rellevància de la bellesa en l’experiència religiosa. L’església, la decoració, la il·luminació, els cants i la litúrgia mantenen una tensió equilibrada entre el caràcter transcendent i el caràcter immanent de la relació amb Déu: es potencia el sentit de misteri de la litúrgia i al mateix temps es reforça el sentit comunitari de l’assemblea.

Com explicaries els canvis arquitectònics, litúrgics i musicals?

L’evolució d’aquests aspectes està determinada per la bellesa, la dinàmica d’allò provisional i la senzillesa. La pregària comuna va néixer essent un ofici litúrgic d’una comunitat monàstica i, amb l’arribada de joves, es va construir una església més gran per acollir-los i l’ofici es va transformar a través d’una simplificació de les paraules, els símbols litúrgics i els cants.

Per què a Taizé la bellesa és significativa en l’experiència religiosa?

La bellesa no es busca per si mateixa, sinó que la bellesa de la decoració de l’església, de la litúrgia i dels cants deixa sorgir el desig de Déu i és un suport privilegiat de la vida interior. El germà Roger tenia una mirada contemplativa que li permetia descobrir reflexos d’eternitat en la naturalesa, gaudia amb la música i considerava que l’art era un do de Déu.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 24 de juny