La belleza de Taizé

Entrevista a Salvador García Arnillas, autor de la obra 'La belleza sencilla de Taizé'

22 Jun, 2018
Església de Barcelona

En la obra La belleza sencilla de Taizé (BAC), Salvador García Arnillas presenta el primer estudio que aborda la evolución de la arquitectura, la música, la liturgia y el arte de esta comunidad ecuménica. El autor es conservador del Museo Etnológico y de Culturas del Mundo, y profesor de la FCRI-Blanquerna y de la Facultad Antoni Gaudí (AUSP).

Por qué Taizé es especial desde un punto de vista estético?

En Taizé se constata la relevancia de la belleza en la experiencia religiosa. La iglesia, la decoración, la iluminación, los cantos y la liturgia mantienen una tensión equilibrada entre el carácter trascendente y el carácter inmanente de la relación con Dios: se potencia el sentido de misterio de la liturgia y al mismo tiempo se refuerza el sentido comunitario de la asamblea.

Cómo explicarías los cambios arquitectónicos, litúrgicos y musicales?

La evolución de estos aspectos está determinada por la belleza, la dinámica de aquello provisional y la sencillez. La plegaria común nació siendo un oficio litúrgico de una comunidad monástica y, con la llegada de jóvenes, se construyó una iglesia más grande para acogerlos y el oficio se transformó a través de una simplificación de las palabras, los símbolos litúrgicos y los cantos.

Por qué a Taizé la belleza es significativa en la experiencia religiosa?

La belleza no se busca por sí misma, sino que la belleza de la decoración de la iglesia, de la liturgia y de los cantos deja surgir el deseo de Dios y es un apoyo privilegiado de la vida interior. El hermano Roger tenía una mirada contemplativa que le permitía descubrir reflejos de eternidad en la naturaleza, disfrutaba con la música y consideraba que el arte era un don de Dios.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 24 de junio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Estaban al acecho para ver si curaba en sábado.

(Lc 6,6-11)