«La belleza de la música despierta en la persona algo que te acerca directamente al Señor»

Entrevista a Aida Espelt veterana como maestro en los Encuentros de Animadores de Canto para la Liturgia de Montserrat

30 Sep, 2022
Església de Barcelona

La música es “vital” en la vida de Aida Espelt. De hecho, considera que la belleza, “no sólo de la música, sino del arte, de la naturaleza, de todas las cosas, esa belleza que te impacta, que te llega al corazón, despiertan en la persona algo que te acerca directamente al Señor”. Madre de familia numerosa -6 hijos-, maestra y directora de coros, Aida lleva 30 años participando en los Encuentros de Animadores de Canto para la Liturgia de Montserrat, ahora como directora de algunos de los Encuentros de cada verano.

¿Qué te aporta la música, y en concreto el canto coral litúrgico?

Para alguien para quien la música es vital, como es mi caso, ésta se convierte en un canal privilegiado. La Iglesia es sabia y la liturgia está muy bien pensada. Si realmente estamos atentos y llegamos a entender la grandeza de cada momento, y la música es bonita y bien hecha, se hace del todo real aquella frase de San Agustín de “quien canta ruega dos veces”. La música puede llegar a ser una provocación en el corazón. Eso sí, depende de la libertad de cada uno profundizar en ese deseo y en esta provocación y ver quién le ha puesto en el corazón o quedarse en el plano meramente estético. En una celebración litúrgica esto se hace evidente.

Entrar en contacto con Montserrat te supuso un proceso de conversión. ¿Cómo lo viviste?

Yo era muy jovencita cuando fui por primera vez: tenía justo 15 años. Me impactó enormemente, sobre todo, la vida monástica; y me interpeló y hacerme preguntar las razones que llevaban a personas a una radicalidad de vida tan grande. Esto, junto con la belleza de la oración litúrgica, hicieron que me enamorara de la fe cristiana y se encendiera en mí el deseo de una vida verdadera y entregada.

¿Qué tenía P. Gregori Estrada, que te llegó al corazón?

El P. Gregori es seguramente una de las personas que he admirado nunca. Lo conocí ya mayor, pero lo recuerdo como un Maestro: paciente, pero firme; sabio, pero capaz de ir a encontrar a cada alumno al punto donde estaba. Lo recuerdo como monje, por cómo vivía y entendía la obediencia; por su recorrido como músico, por todo lo que sabía y por todo lo que seguía estudiando, porque decía que nunca sabía suficiente; pero, sobre todo, por su fe.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín por la Hoja Dominical del 4 de octubre.

Te interesará…

Síguenos

Facebook

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)