II Jornada Mundial de la Pobreza a la Catedral

El cardenal Omella pide ser las manos, los ojos y los oídos de Dios para luchar contra la pobreza mundial

19 Nov, 2018
Església de Barcelona

II Jornada Mundial de la Pobreza en la Catedral de Barcelona. Un día que sirvió para tomar conciencia de todos los errores. También para proponer soluciones para poder mejorar la vida de los 821 millones de personas que sufren hambre crónica. Tomando conciencia que el 98% de estas personas viven en países en desarrollo y el 70% de estos son mujeres.

Un encuentro a la catedral para luchar contra la pobreza que presidió el arzobispo de Barcelona, Card. Juan José Omella. Donde la feligresía participó para rogar por aquellos que viven en situación de vulnerabilidad o pobreza. El cardenal ha recordado las palabras del Papa Francisco por la jornada mundial de la pobreza. “Hay que buscar la raíz del mal, que está en la injusticia de nuestro mundo”.

La solidaridad

El arzobispo de Barcelona aseguraba que “tenemos que pedirle al Señor que nos cambie el corazón para hacernos más humanos y más solidarios”. Lo ha recalcado durante su homilía ante toda la feligresía presente en la Catedral de Barcelona.

Dios no tiene manos, no tiene ojos, no tiene oídos, pero tiene nuestras manos, nuestros ojos y nuestros oídos

Con estas palabras Omella pedía a todos los presentes aquella solidaridad, aquella ayuda hacia los más necesitados enalteciendo el ejemplo de todas aquellas personas que denuncian a la vez que anuncian. Denunciando las injusticias a la vez que anuncian que el corazón está hecho para estimar y compartir con los otros.

Vamos consiguiendo cada día una sociedad más justa, más en paz y más en libertad

Los tres verbos del pobre

El primero de todos es el de “gritar”. El pontífice, en sus palabras, no deja de lado el examen de conciencia. Explica que, en esta Jornada, nos tenemos que examinar “para darnos cuenta si realmente hemos sido capaces de escuchar a los pobres”. Así, en este “gritar”, recomienda el silencio. A pesar de que parece antagónico, Francisco relaciona los dos mensajes. Lo hace justificando el silencio como “la escucha que necesitamos para poder reconocer su voz” (la de la pobreza). Aun así, no deja de ser un reto. Explica el Papa: “Se está tan atrapado en una cultura que obliga a mirarse al espejo y a cuidarse en exceso” que esta nos lleva a “quedar satisfechos sin haber tomado compromiso”.

“El Señor, dice el salmista, no sólo escucha el grito del pobre, sino que responde”. “Responder“, es decir, un grito que tenemos la misión de “hacerlos ver que no ha caído en el vacío”. El mensaje que Francisco inscribe en los cristianos es el de “no limitarse a una forma de asistencia”. Al cristiano se le exige una “asistencia amante que honra al otro como persona y busca su bien”.

Siguiendo con la concisión de su mensaje, Francisco afirma que “la pobreza no es buscada, sino creada por el egoísmo, el orgullo, la avaricia y la injusticia”. Por lo tanto, tenemos  que “liberar“. Ante este hecho, subraya el llamamiento del individuo y la comunidad a “ser instrumentos de Dios para la liberación y promoción de los pobres”.

Datos sobrecogedores

821 millones de personas con hambre crónica. Un dato sobrecogedor. Esto se agrava al saber que: Sólo 42 personas poseen la mitad de la riqueza del mundo. Además el 1% de los habitantes del planeta acumula tanta riqueza como el 99% restante. Desigualdad y inequidad que hay que recordar y poner de relieve para poder llegar a cambiar estas algún día. Según datos de Manso Unidas se sabe que se pierden o malgastan en 1300 millones de toneladas de alimentos. Una cifra que podría alimentar 3.000 millones de personas.

Según Cáritas Catalunya, el 33,7%  de familias y personas atendidas no tienen una vivienda digna. Un dato que pone en manifiesto el impedimento para acceder a un alquiler asequible. Además, el 80,8% de estas personas con edad laboral están en paro. A pesar de que tener un trabajo no representa nada hoy en día, puesto que el 12% de los trabajadores catalanes está al umbral de la pobreza a pesar de trabajar.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)