La Generalitat de Cataluña enaltece la figura del arzobispo de Tarragona en el 150 aniversario de su nacimiento
08 Nov, 2018
Església de Barcelona
Francesc de Asís Vidal y Barraquer, es este el nombre completo del también llamado cardenal de la paz. Después de 150 años de su nacimiento, de 75 de su muerte en Suiza y de 40 años del regreso de sus restos mortuorios. Se conmemora, este año, el año oficial del Cardenal Vidal y Barraquer; teólogo, cardenal y arzobispo de Tarragona.
En este marco de celebración la Generalitat rindió homenaje a este gran cardenal catalán. Conocido sobre todo, por su papel como defensor de la independencia de la Iglesia, respecto del poder del Estado. También, uno de los principales meritorios del mantenimiento de la lengua catalana hasta hoy, por su aportación desde los textos catequéticos y en la predicación.
Personalidades presentes
Durante el acto intervinieron el presidente de la Generalitat, Quim Torra; la consejera de Justicia, Ester Capella; el director del Archivo Histórico Arxidiocesano de Tarragona, Manuel Maria Fuentes; y la alcaldesa de Cambrils, Camí Mendoza. Un acto que contó con la presencia de representantes eclesiales. Como el cardenal Lluís Martínez Sistach, el arzobispo de Tarragona, Mons. Jaume Pujol o el obispo auxiliar de Barcelona Mons. Sergi Gordo. Además, también se contó con la interpretación musical de la Coral Verge del Camí de Cambrils, coincidiendo con la celebración de su 50 aniversario.
Cardenal Vidal y Barraquer, una trayectoria para recordar
Hijo de Cambrils, ordenado sacerdote en Tarragona, convertido en obispo de Solsona, ascendido a arzobispo de Tarragona y finalmente, creado cardenal. Esta es la trayectoria del card. Vidal y Barraquer, una figura recordada entre muchos por su fidelidad a sus ideales, siempre cercanos a su tierra.
Por este motivo, el cardenal catalán se negó a firmar la carta del episcopado español de apoyo a Franco, hecho que le acabó convirtiendo en enemigo del régimen y tuvo que exiliarse durante la Guerra Civil. “Su actitud de hombre creyente, tanto cristiana como ética, apela a nuestra conciencia cómoda y dormida”decía Mn. Manuel Maria Fuentes.
Recordando el legado del cardenal catalán
El presidente Quim Torra afirmaba que “hay que tener presente el legado del cardenal de la paz. De aquella Iglesia comprometida con el país, que estuvo junto a su pueblo y que apostó claramente por la paz, por el respeto, por el humanismo, por la libertad y por la cultura”.
Este año se conmemora la figura de un hombre creyente con una actitud ética que hay que ser recordada. Con la firmeza y voluntad de una Iglesia comprometida con el pueblo.
A lo largo de este jueves la escuela cristiana se da cita en el Palacio Ferial y de Congresos de Tarragona, donde tiene lugar el Quórum26. Bajo el lema «Somos constelación educativa»,…
La Conferencia Episcopal Española (CEE), con motivo del 60.º aniversario de su creación, presenta cuatro videopódcasts para conmemorar este momento histórico, con entrevistas a quienes han sido sus últimos presidentes: el cardenal…
El pasado 16 de octubre de 2026 tuvo lugar la primera de las tres sesiones de formación del curso «Catequistas: descubrir, crecer, acompañar», una propuesta del Secretariado Diocesano de Catequesis dirigida a…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...