Los Salesianos, un hospital de campaña para Siria

La congregación religiosa ha permanecido en el país acompañando especialmente a los jóvenes

07 Nov, 2018
Església de Barcelona

Siete años y ocho meses. Es, por el momento, la duración de la guerra en Siria. Desde 2011 el país se desangra en un conflicto que nunca fue una guerra civil. Sino que se ha desvelado como una suerte de guerra mundial en territorio sirio. Más allá de la geoestratégica o la política, los verdaderos protagonistas y víctimas han sido los sirios. Sufriendo y viviendo codo a codo con esta martirizada población han permanecido los Salesianos de Don Bosco.

Los Salesianos, un lugar de acogida

El P. Ángel Fernández Artime, Rector Mayor de los Salesianos explica la actitud de los hermanos salesianos en Siria. También en otros países como Sierra Leona o Liberia. “Cuando hay grandes conflictos hay algo que yo traduzco con estas palabras: quieren tanto a aquella gente que no son capaces de dejarles en los momentos de sufrimiento”. Para el Rector Mayor de los Salesianos es un motivo de orgullo que la Congregación haya mantenido abiertas sus casas de Alepo y de Damasco, aun rodeados por la destrucción y la muerte.

“Me siento contento porque nuestra casa salesiana ha sido un lugar donde han cabido cientos y cientos de familias, han podido refugiarse. Ha sido realmente un hospital de campaña” explicaba el sacerdote. Esa presencia se hace real en su trabajo, especialmente, con los más jóvenes. En un reciente viaje, el Superior Mayor de los Salesianos pudo comprobar que los jóvenes cuentan con las suficientes fuerzas como para seguir adelante.

Los jóvenes, la fuerza para continuar

Nosotros tenemos una gran fuerza que es personal, interior, y que viene también de nuestra fe. Reconstruiremos nuestra ciudad, reconstruiremos nuestro bello país, no se va a terminar, nosotros seguimos teniendo ganas de vivir y mucha fuerza”. Así lo relataban los jóvenes sirianos, con la firmeza de reconstruir todo lo que la guerra ha derribado.

El oratorio, el centro juvenil o los universitarios a los que acompañan, son iniciativas, para cristianos y no cristianos, que los Salesianos han mantenido y mantienen en medio de los escombros, para que la vida de los más jóvenes en Siria sea lo más normal posible pese a las bombas de esta guerra ya casi olvidada.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)