Homenatge al cardenal Vidal i Barraquer

La Generalitat de Catalunya enalteix la figura de l’arquebisbe de Tarragona en el 150è aniversari del seu naixement

08 Nov, 2018
Església de Barcelona

Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, és aquest el nom complet del també anomenat cardenal de la pau. Després de 150 anys del seu naixement, de 75 de la seva mort a Suïssa i de 40 anys del retorn de les seves restes mortuòries. Es commemora, enguany, l’any oficial del Cardenal Vidal i Barraquer; teòleg, cardenal i arquebisbe de Tarragona.

En aquest marc de celebració la Generalitat va retre homenatge a aquest gran cardenal català. Conegut sobretot, pel seu paper com a defensor de la independència de l’Església, respecte del poder de l’Estat. També, un dels principals meritoris del manteniment de la llengua catalana fins avui, per la seva aportació des dels textos catequètics i en la predicació.

Personalitats presents

Durant l’acte van intervenir el president de la Generalitat, Quim Torra; la consellera de Justícia, Ester Capella; el director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, Manuel Maria Fuentes; i l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza. Un acte que va comptar amb la presència de representants eclesials. Com el cardenal Lluís Martínez Sistach, l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol o el bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sergi Gordo. A més, també es va comptar amb la interpretació musical de la Coral Verge del Camí de Cambrils, coincidint amb la celebració del seu 50è aniversari.

Cardenal Vidal i Barraquer, una trajectòria per recordar

Fill de Cambrils, ordenat sacerdot a Tarragona, convertit en bisbe de Solsona, ascendit a arquebisbe de Tarragona i finalment, creat cardenal. Aquesta és la trajectòria del card. Vidal i Barraquer, una figura recordada entre molts per la seva fidelitat als seus ideals, sempre propers a la seva terra.

Per aquest motiu, el cardenal català va negar-se a signar la carta de l’episcopat espanyol de suport a Franco, fet que el va acabar convertint en enemic del règim i va haver d’exiliar-se durant la Guerra Civil. “La seva actitud d’home creient, tant cristiana com ètica, apel·la a la nostra consciència còmoda i adormida” deia Mn. Manuel Maria Fuentes.

Recordant el llegat del cardenal català

El president Quim Torra afirmava que “cal tenir present el llegat del cardenal de la pau. D’aquella Església compromesa amb el país, que va estar al costat del seu poble i que va apostar clarament per la pau, pel respecte, per l’humanisme, per la llibertat i per la cultura”.

Enguany es commemora la figura d’un home creient amb una actitud ètica que cal ser recordada. Amb la fermesa i voluntat d’una Església compromesa amb el poble.

 

 

 

 

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)