Recordant 1000 anys del bisbe Oliba

L'Ateneu Sant Pacià, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu Episcopal de Vic organitzen un congrés internacional sobre l'Abat i Pare de la Pàtria

08 Nov, 2018
Església de Barcelona

Ara fa mil anys, Oliba de Cerdanya (971-1046), abat de Ripoll i de Cuixà, va ser ordenat ordenat bisbe d’Osona. Amb commemoració d’aquest aniversari, l’Ateneu Sant Pacià, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu Episcopal de Vic (MEV) han organitzat el congrés Oliba de Vic, bisbe de mil anys enrere, entre el 8 -10 de novembre. Tres dies, per aprofundir en aquest referent de la cultura a Catalunya i un dels pares fundadors de l’Església catalana.

Aquest dijous ha tingut lloc l’acte d’obertura d’aquest congrés internacional, al Seminari Conciliar de Barcelona. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo va acudir per a presidir aquesta primera trobada, juntament amb el rector de l’Ateneu Mn. Armand Puig, així com part dels membres del comité organitzador.  

El Dr. Armand Puig va intervenir en el moment de la salutació donant la benvinguda a tots els assistents. Va destacar la importància d’aquest congrés, que d’alguna manera, en parlar de l’Abat Oliba parla, alhora, de la “Catalunya creixent”. Una catalunya que, amb Oliba, va fer una embranzida quant a l’extensió del catolicisme, a través del mediterrani i del territori.

Referent com a bisbe

El bisbe Sergi ha comentat com l’aniversari del nomenament del bisbe Oliba coincidia amb l’any del seu nomenament. Una diferència rellevant quan a temps, però alhora una coincidència que l’ “esperonava en la seva missió com a bisbe”.

Alhora, el bisbe ha recordat com Catalunya necessita de figures com l’Abat Oliba, que “donin conviccions a la societat”. Tal com ha dit, més persones que “facin d’espina dorsal” al desenvolupament del país. “Nosaltres ara amb les paraules del Sant Pare també mirem de contribuir amb la humanització de tot el teixit social”, exposava el bisbe Sergi. “És així com ho va fer el bisbe Oliba, venstint l’estructura cultural de la nostra Catalunya, continuava Mons. Gordo – des de la seva posició com a bisbe d’Osona i, posteriorment, de Vic on es va conrear gran part de la maduresa cultural de Catalunya”.

«Posar llum a la història»

En representació del bisbat de Vic, el  Vicari General i Moderador de la Cúria, Mn. David Compte ha presentat el congrés com “un treball que vol formar part d’un engranatge que vol endinsar l’Església enmig del diàleg i la reflexió”. Segons ha dit, el congrés “està cridat a posar la llum sobre una vàlua de la nostra història”. En aquest sentit, ha subratllat que ha de ser un “aprenentatge per especialistes, així com una riquesa que tingui un retorn ampli en la societat”.

En representació a la Universitat Autònoma, el professor d’origen estaduninenc, el Dr. Matthias M. Tischler, ha destacat la importància de l’estudi sobre l’Abat Oliba. Segons ha dit, la influència i repercussió del bisbe Oliba suposa “un estudi de gran importància per la cultura catalana, inserida alhora en el continent europeu”.

Una figura que cal estudiar

El canonge i membre del l’Arxiu Capitular de Barcelona, Robert Baró, ha exposat el perquè del congrés, que “embarca a una història amb un punt d’emocionant”. Així també, unes jornades, en que es “vol tornar a posar sobre la taula els fets que envolten la figura del bisbe Oliba” un dels “més insignes de la història”. Oliba, conegut com a bisbe, i abat – tal com el va nomenar Jacint Verdaguer durant la Renaixença – però Pare de la Pàtria, tal com ho va ser Torres i Bages anys després”, exposava Baró.

Tal com va assenyalar, ara, “cal anar més enllà del que se sap i revisar la seva figura actualitzant- nos i mirant que podem dir de nou”. És a dir, “dibuixar amb això la seva èpica i la funció principal”.

Congrés en tres parts

En aquesta primera sessió al Seminari Conciliar de Barcelona, a més dels parlaments d’inauguració ha tingut lloc una exposició acurada de la persona del bisbe Oliba. D’entrada, amb la intervenció de Ramon Ordeig (ABEV), que ha exposat trets contrastats i rellevants sobre la biografia del compte, el monjo, l’abat i el bisbe Oliba. Un estudi contrastat entre les biografies d’Albareda (1931), d’Abadal (1948) i de Junyent (1971), així com estudis d’aquestsa i troballes que s’ha fet actualment. En segon lloc, amb l’aportació del professor de Princeton, Patrick Geary sobre: l’Abbat- Bisbe Oliva: Persistencia i transformació després dels Carolingis.

El segon dia, la segona sessió tindrà lloc a la UAB, i es dedicarà a  la literatura escrita i legal amb uns arxius descomunals i que compren des dels arxius eclesiàstics fins els civils, en el context d’Oliba.

D’altra banda, la tercera sessió tindrà lloc a la diòcesi de Vic, moment en què es visitarà l’exposició del MEV. “Serà una visita per veure com aquestes ideologies i obres cristianes, del moment de l’abat Oliba, es transformen amb expressions artístiques”, tal com explicava Robert Baró. “En resum, serà un congrés que preten donar elements que ajudin a la comprensió d’aquesta figura capdalt a Catalunya, des del seu context.”

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)