Fisa: «Arcadi Oliveres era un incansable constructor de justicia y de paz en su maestría y su estilo de vida»

Entrevista a Josep Maria Fisa, delegado episcopal en Justicia y Paz de Barcelona

04 May, 2021
Església de Barcelona

El pasado 6 de abril, murió el economista y expresidente de Justicia y Paz Barcelona, Arcadi Oliveres, «un incansable constructor de justicia y de paz en su maestría y su estilo de vida». Su amigo, delegado episcopal a JiP de Barcelona, Josep M. Fisa, recuerda que era «una persona que siempre te hacía sentir bien y cómodo, acogido, y quien lo conocía de cerca podía decir que te hacía sentir también valorado y querido; a su lado hemos cambiado».

Qué legado deja Arcadi Oliveres?

Nos deja un legado sembrado en mil rincones. Miles de personas de todas las edades y de toda condición que lo han escuchado han quedado heridos por sus palabras. Quedan sus libros, que son los relatos que él ha ido desgranando, y sus entrevistas, pero sobre todo queda su contacto directo, personal, las conversaciones, tomando algo después de una charla o una manifestación…

El motor de su vida era claramente el Evangelio…

A menudo hablábamos del Evangelio de Jesús, porque, justamente, la Doctrina Social de la Iglesia está inspirada y fundamentada con su mensaje, que él resumía en las bienaventuranzas, como también lo hace el papa Francisco. Arcadi traducía el Evangelio a la realidad social de hoy y nos proponía las respuestas concretas que había que dar a los grandes desafíos de la justicia, aquí y en todo el mundo.

Qué deberes ha dejado pendientes, concretamente en JiP?

En JiP siempre se sintió como en casa, porque las causas de nuestra Asociación eran sus causas; pero él siempre iba más allá. Recuerdo que dijo que si JiP tiene deberes pendientes son sus causas y, sobre todo, su estilo de comunicar y de abrirse al mundo, con la denuncia, con la coherencia y siempre, siempre con la esperanza. «No perdáis, nunca, nunca, nunca la esperanza», remarcaba.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 9 de mayo

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No te digo que perdones hasta siete veces, sino hasta setena veces siete.

(Mt 18,21-19,1)