Fisa: «Arcadi Oliveres era un incansable constructor de justícia i de pau en el seu mestratge i el seu estil de vida»

El proppassat 6 d’abril, va morir l’economista i expresident de Justícia i Pau Barcelona, Arcadi Oliveres, «un incansable constructor de justícia i de pau en el seu mestratge i el seu estil de vida». El seu amic, delegat episcopal a JiP de Barcelona, Josep M. Fisa, recorda que era «una persona que sempre et feia sentir bé i còmode, acollit, i qui el coneixia de prop podia dir que et feia sentir també valorat i estimat; al seu costat hem canviat».

Quin llegat deixa Arcadi Oliveres?

Ens deixa un llegat sembrat en mil i un racons. Milers de persones de totes les edats i de tota condició que l’han escoltat han quedat ferits per les seves paraules. Queden els seus llibres, que són els relats que ell ha anat desgranant, i les seves entrevistes, però sobretot queda el seu contacte directe, personal, les converses, tot prenent alguna cosa després d’una xerrada o una manifestació…

El motor de la seva vida era clarament l’Evangeli…

Sovint parlàvem de l’Evangeli de Jesús, perquè, justament, la Doctrina Social de l’Església està inspirada i fonamentada amb el seu missatge, que ell resumia en les benaurances, com també ho fa el papa Francesc. L’Arcadi  traduïa l’Evangeli a la realitat social d’avui i ens proposava les respostes concretes que calia donar als grans desafiaments de la justícia, aquí i arreu del món.

Quins deures ha deixat pendents, concretament a JiP?

A JiP sempre es va sentir com a casa, perquè les causes de la nostra Associació eren les seves causes; però ell sempre anava més enllà. Recordo que va dir que si JiP té deures pendents són les seves causes i, sobretot, el seu estil de comunicar i d’obrir-se al món, amb la denúncia, amb la coherència i sempre, sempre amb l’esperança. «No perdeu, mai, mai, mai l’esperança», remarcava.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 9 de maig