Sant Andreu, apòstol

SANT AN­DREU, APÒS­TOL

Segons els evangelis, Andreu és originari de Betsaida (Jn 1, 44) i germà de Pere (Mt 4, 18). Fou primerament deixeble de Joan Baptista i, després de Jesús, al qual portà també el seu germà Pere (Jn 1, 35-42). La tradició posterior el fa predicar en diferents indrets (Grècia i Àsia Menor) i mor crucificat a Acaia en una creu en forma de X ("creu de sant Andreu"). És el patró de l'Església de Constantinoble.

A l’Arquebisbat de Barcelona: parròquia de Sant Andreu de Palomar (la primera pedra del nou temple: 10 de novembre de 1582. C/ del Pont 3).

I parròquia de Sant Andreu de Sant Andreu de Llavaneres (C/ de Munt, 2).

1. Festa de sant Andreu, apòstol, natural de Betsaida, germà de Pere i pescador com ell. Va ser el primer dels deixebles de Joan Baptista que va ser cridat per Jesús, el Senyor, a la vora del Jordà, i li portà el seu germà. La tradició diu que, després de Pentecosta, va predicar l’Evangeli a Acaia i que va ser crucificat a Patras. L’Església de Constantinoble el venera com a molt insigne patró (s. I).
2. Sant Miroclet, bisbe, del qual fa memòria sant Ambròs entre els bisbes fidels que el van precedir. A Milà, Ligúria (~ 314).
3. Sant Tugdual, anomenat “Pabu”, abat i bisbe, que va construir un monestir a la ciutat de Tréguier. A la Bretanya Menor (s. VI).
4. Sant Galgà Guidotti, eremita, que es va convertir a Déu després d’una joventut dissipada i va viure la resta de la seva vida dedicat voluntàriament a la penitència corporal. Al mont Sebio, a la Toscana (1181).
5. Beat Joan de Verceli, prevere, mestre general de l’orde dels Predicadors, que va predicar incansablement la reverència al nom de Jesús. A Montpeller, Provença, França (1283).
6. Beat Frederic, religiós de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, que, essent hàbil fuster, va excel·lir pel fervor en la pregària, per l'obediència i per la caritat. A Ratisbona, Baviera, Alemanya (1329).
7. Sant Cutbert Mayne, prevere i màrtir, el qual, abraçada la fe catòlica i ordenat sacerdot, va exercir el seu ministeri a Cornualla fins que, sota el regnat d’Elisabet I, va ser condemnat a la pena capital per haver publicat unes Cartes Apostòliques, va ser el primer dels alumnes del Col·legi dels Anglesos de Kilmaeduagh que va ser martiritzat. A Sant Esteve Fano, Anglaterra (1577).
8. Beat Alexandre Crow, prevere i màrtir, que d’humil costurer va ser ordenat prevere i, pel fet de ser-ho, se’l va condemnar al patíbul en temps de la reina Elisabet I. A la ciutat de York, també a Anglaterra (1586).
9. Sant Tadeu Liu Ruiting, prevere i màrtir, estrangulat per odi a la fe. Al lloc anomenat Quxian, a la província de Sichuan, Xina (1823).
10. Sant Josep Marchand, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que, sota l’imperi de Minh Mang, va ser condemnat al suplici dels cent assots. A Hué, Annam (1835).
11. Beat Miquel Ruedas Megías i sis companys [1], màrtirs, religiosos de l’orde de Sant Joan de Déu, que, il·lustres pel seu testimoni cristià, durant la cruel persecució van volar cap al Senyor per la violència dels enemics de l’Església. Al lloc anomenat Paracuellos de Jarama, prop de Madrid (1936).
12. Beat Josep Otín Aquilé, prevere de la Societat Salesiana i màrtir, que en la mateixa persecució, invencible i constant en la seva fe, va arribar al regne dels cels. A València (1936).
13. Beat Ludovic Roc Gientyngier, prevere i màrtir, que en l'ocupació de Polònia durant la guerra, entre els crims comesos pel règim enemic de la fe, va ser martiritzat, lliurant el seu esperit. A prop de Munic, a Baviera, Alemanya, al camp de concentració de Dachau (1941).

[1] Els seus noms són: beats Dídac de Cadis (Jaume) García Molina, Nicèfor Salvador del Río, Romà (Rafael) Touceda Fernàndez, religiosos; Artur Donoso Murillo, Jesús Gesta de Piquer i Antoni Martínez Gil-Leonis, professos.