Finaliza la restauración de la capilla de ‘Santa Llúcia’ de la Catedral de Barcelona
Finaliza la restauración de la capilla de ‘Santa Llúcia’ de la Catedral de Barcelona
Las obras iniciadas en 2019 han permitido recuperar la imagen de este edificio emblemático del siglo XIII, promovido por el obispo Arnau de Gurb
28 Abr, 2022
Església de Barcelona
Las obras de restauración de la capilla de Santa Llúcia de la Catedral de Barcelona han finalizado durante el primer trimestre de este año. La capilla románica de Santa Llúcia es un edificio emblemático de la ciudad de Barcelona, situado en la confluencia de las calles del Bisbe y de Santa Llúcia.
Según explica el arquitecto de la Catedral de Barcelona, Joan Claudi Minguell, la restauración se ha llevado a cabo para revertir el deterioro de las piedras exteriores, que se había acentuado desde el año 2010, principalmente a causa del tiempo y la lluvia ácida. La restauración de la cubierta de la capilla en 2019 marcó el inicio de la intervención, «con la recuperación de la recogida de aguas en la cubierta, restaurando las gárgolas de forma neutra siguiendo la geometría de las del claustro», explica el arquitecto. Posteriormente se ha pasado a la fachada. Los procesos restauradores han detenido el deterioro de la piedra y han permitido limpiar las fisuras del mortero y rellenarlas con mortero de cal. Asimismo, se ha limpiado la suciedad incrustada por la contaminación ambiental y por la polución, con la técnica del arenado.
La restauración ha sido realizada íntegramente por la empresa ECRA, especialista en restauración arqueológica. Las restauradoras Ana Ordóñez y Mariana Kahlo también han intervenido la pieza que se descubre en el tímpano de la puerta de la capilla. Se trata de un óleo sobre lienzo enganchado al muro, obra del pintor Joan Llimona, de principios de siglo XX, que se encontraba bajo una capa de barniz muy ennegrecida que no permitía distinguir el contenido. Para finalizar la intervención global del edificio resta solo restaurar las campanas, de mediados del siglo XIX, obra de Isidre Pallès, y volverlas a colgar a la espadaña.
Sobre santa Llúcia
Según una «pasión» del siglo V-VI, Lucía sufrió varias torturas y le habrían arrancado los ojos, durante la persecución de Diocleciano un 13 de diciembre del 304 (o 305). Otras tradiciones nos hablan que su cuerpo fue llevado a Constantinopla y más tarde a Venecia, donde es venerada. Patrona de las modistas y protectora de la vista. La tradicional feria a los pies de la catedral barcelonesa ya nos consta el 1786. La capilla de la santa en un ángulo de la catedral es del 1268, promovida por el obispo Arnau de Gurb (1252-1284) de Barcelona.
La Catedral de Barcelona acogió el sábado 24 de octubre un encuentro de los catecúmenos del Arzobispado de Barcelona con el obispo auxiliar, Mons. David Abadías. Una sesentena de personas procedentes de…
La basílica de Santa María de Mataró celebró este domingo 25 de octubre el 500 aniversario de su dedicación con una eucaristía presidida por el arzobispo de Barcelona, cardenal Juan José Omella.…
El Museo Diocesano de Barcelona acoge la exposición Arte sacro italiano del siglo XX de los Museos Vaticanos, una selección de pinturas y esculturas procedentes de la Colección de Arte Moderno y…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...