Finalitza la restauració de la capella de Santa Llúcia de la Catedral de Barcelona
Finalitza la restauració de la capella de Santa Llúcia de la Catedral de Barcelona
Les obres iniciades el 2019 han permès recuperar la imatge exterior d'aquest edifici emblemàtic del segle XIII, promogut pel bisbe Arnau de Gurb
28 Abr, 2022
Església de Barcelona
Les obres de restauració de la capella de Santa Llúcia de la Catedral de Barcelona han finalitzat durant el primer trimestre d’aquest any. La capella romànica de Santa Llúcia és un edifici emblemàtic de la ciutat de Barcelona, del segle XIII, promogut pel bisbe Arnau de Gurb. Es troba situat a la confluència dels carrers del Bisbe i de Santa Llúcia.
Segons explica l’arquitecte en cap de la Catedral de Barcelona, Joan Claudi Minguell, la restauració s’ha dut a terme per revertir el deteriorament de les pedres exteriors, que s’havia accentuat des de l’any 2010, principalment a causa del temps i la pluja àcida. La restauració de la coberta de la capella l’any 2019 va marcar l’inici de la intervenció, «amb la recuperació de la recollida d’aigües a la coberta, restaurant les gàrgoles de manera neutre seguint la geometria de les del claustre», explica l’arquitecte. Posteriorment s’ha passat a la façana. Els processos restauradors han aturat el deteriorament de la pedra i han permès netejar les fissures del morter i reomplir-les amb morter de calç. Alhora, s’ha netejat la brutícia incrustada per la contaminació ambiental i per la pol·lució, amb la tècnica del sorrejat.
La restauració ha estat realitzada íntegrament per l’empresa ECRA, especialista en restauració arqueològica. Les restauradores Ana Ordóñez i Mariana Kahlo també han intervingut la peça que es descobreix al timpà de la porta de la capella. Es tracta d’un oli sobre tela enganxat al mur, obra del pintor Joan Llimona, de principis de segle XX, que es trobava sota una capa de vernís molt ennegrit que no permetia distingir-ne el contingut. Per finalitzar la intervenció global de l’edifici resta només restaurar les campanes, de mitjan segle XIX, obra d’Isidre Pallès, i tornar-les a penjar a l’espadanya.
Sobre santa Llúcia
Segons una «passió» del segle V-VI Llúcia va patir diverses tortures i li haurien arrencat els ulls, durant la persecució de Dioclecià un 13 de desembre del 304 (o 305). Altres tradicions ens parlen que el seu cos fou portat a Constantinoble i més tard a Venècia, on és venerada. Patrona de les modistes i protectora de la vista. La tradicional fira als peus de la catedral barcelonina ja ens consta el 1786. La capella de la santa en un angle de la catedral és del 1268, promoguda pel bisbe Arnau de Gurb (1252-1284) de Barcelona.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...