Montserrat s’acomiada del P. Josep Massot i Muntaner

«El P. Josep Massot ha estat un gran testimoni del cant a la vida que representa la fe. Va viure amb joia i felicitat la seva vocació cristiana i monàstica i va treballar incansablement per l’expressió més sublim de l’ànima d’un poble: la seva llengua i la seva literatura». Amb aquestes paraules, el P. Bernat Juliol, prior de Montserrat, recordava la figura del P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat, que va morir a la matinada del diumenge 24 d’abril als 80 anys. Aquest passat dimarts es va celebrar la missa exequial a la Basílica de Santa Maria, a la qual han assistit, entre d’altres, a més de la família del P. Massot, la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol; la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs; la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; l’expresident de la Generalitat de Catalunya Quim Torra; o la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Grilley.

Durant l’homilia, el P. Bernat Juliol també ha recordat el discurs que el P. Josep Massot va fer durant l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. «Va dir que calia viure fortiter in re suaviter in modo (amb conviccions fortes però formes suaus) –ha dit el P. Prior-. Ell va viure així. Va viure i va morir així. Perquè ha marxat discretament, gairebé sense preavís; però amb la convicció que a l’altra banda l’estava esperant aquell qui és l’Amor. Com Crist penjat a la creu va poder dir: Pare, confio el meu alè a les vostres mans». El P. Bernat Juliol ha recordat també que el P. Massot «va estudiar amb profunditat la nostra història per a saber d’on veníem i per a poder intuir els viaranys que el futur ens deparava. Però una cosa va ser la que va unificar totes aquestes dimensions de la seva vida: Montserrat. Ser monjo d’aquest monestir no va ser quelcom de més en la seva vida i la seva obra sinó que va ser l’eix que va donar sentit i que va inspirar tot el seu llegat ingent». El P. Prior ha destacat igualment que el P. Josep Massot va ser «un amant de la paraula: sí, un amant de la paraula humana, però sobretot un amant de la Paraula divina».

La vida i obra del P. Massot

El P. Josep Massot i Muntaner va néixer a la ciutat de Palma (Mallorca) el 3 de novembre de 1941. Va entrar al noviciat el 27 de juliol de 1963, va fer la professió simple el 6 d’agost de 1964 i la solemne el 6 de gener de 1969. Va ser ordenat sacerdot el 27 de novembre de 1971. Prèviament, es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona (1962), i va seguir cursos de llengua i literatura als Estudis Universitaris Catalans, amb R. Aramon i Serra i Joaquim Molas. Va fer els estudis eclesiàstics d’humanitats, de filosofia i de teologia i, des del 1971 és director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Ha estat director durant molts anys de la revista internacional Studia monastica i actualment dirigia Serra d’Or i Randa i codirector de la Catalan Historical Review. Formava part del consell de redacció de Llengua & Literatura (que va fundar el 1986) i d’Estudis Romànics, i del consell editor d’Els Nostres Clàssics. Va ser secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes del 1973 al 1993, i d’aleshores ençà n’era conseller, responsable de publicacions i coordinador de la sèrie “Estudis de llengua i literatura catalanes”, fundada el 1980. Va ser president i vicepresident de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Era vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, al qual pertanyia des del 1999, i secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona de la qual n’era membre des del 2000. Pertanyia igualment a la Societat Verdaguer i a la Societat d’Onomàstica, era membre corresponent de la Societat Arqueològica Lul·liana i membre honorari de l’Institut Menorquí d’Estudis.

Va publicar més de mil dos-cents treballs i un bon nombre de llibres sobre temes de llengua, literatura i història dels Països Catalans, entre els quals Els mallorquins i la llengua autòctona (1972 i 1985), Antoni M. Alcover i la llengua catalana (1985), Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973), L’Església catalana al segle XX (1975), Els creadors del Montserrat modern (1979), els Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1993-2012) -de l’arxiu de la qual n’era conservador-, Georges Bernanos i la guerra civil (1989; traduït al francès el 2001 i en alemany el 2002) i tot un seguit d’altres obres sobre els diversos aspectes de la guerra civil, de l’exili i de la resistència interior, especialment a les Illes Balears. Va rebre el Premi Francesc de B. Moll, de l’Obra Cultural Balear, pel conjunt de la seva obra; el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Sanchis Guarner pel llibre Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània (1993), i el Premi Nacional de Cultura Popular 1998, de la Generalitat de Catalunya, per la recuperació i l’edició de l’Obra del Cançoner. La Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi el 1996, el 1998 va ser nomenat doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears i el 2016 de la Universitat de València. El 2012 va ser guardonat amb el 44è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El 2018 va rebre la Medalla d’Or de la Xarxa Vives d’Universitats i el 2019 la Medalla d’Or de les Illes Balears.

Font i fotografies: Montserrat