Espiritualidad y trabajo social

Entrevista a Enric Benavent, profesor de la asignatura Espiritualidad y Trabajo Social en Pere Tarrés-URL

21 Feb, 2018
Església de Barcelona

Enric Benavent hace diez años que estudia la relación entre espiritualidad y trabajo social, un tema que en el mundo anglosajón hace tiempo que se investiga. Aquí, apenas se está abriendo camino con reflexiones, investigaciones, publicaciones… En la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés (URL), Enric Benavent imparte la asignatura Espiritualidad y Trabajo Social, que se centra en la dimensión espiritual de la persona y en el hecho religioso en Cataluña.

¿Por qué es importante la espiritualidad en el mundo actual?

Nuestra sociedad está redescubriendo la dimensión espiritual de las personas como un espacio transversal y previo a la dimensión religiosa. El materialismo, el consumismo, el individualismo y la inmediatez generan insatisfacción interior. Las personas necesitamos reencontrar en nuestro interior espacios de sentido, de paz y de serenidad.

¿En qué ámbitos es fundamental tener unos ciertos fundamentos?

Las profesiones que trabajan acompañando personas, como la educación social y el trabajo social, deberían formar a sus profesionales para que sean sensibles hacia esta dimensión espiritual. A menudo nos quedamos en las dimensiones biológica, psicológica y social, ignorando que los humanos tenemos anhelo de sentido y de plenitud, y eso se vive en la espiritualidad.

¿Qué trabajáis en la asignatura?

Por un lado, la dimensión espiritual de la persona como característica transversal de los humanos. Nos fijamos especialmente como el trabajo desde esta dimensión puede ser interesante para los profesionales que acompañan a personas en situación vulnerable. El segundo bloque versa sobre el hecho religioso y su concreción en Cataluña, acercándonos a las trece religiones establecidas en este momento en el país.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 25 de febrero

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A quien me sirva, el Padre lo honrará.

(Jn 12,24-26)