Espiritualidad y trabajo social

Entrevista a Enric Benavent, profesor de la asignatura Espiritualidad y Trabajo Social en Pere Tarrés-URL

21 Feb, 2018
Església de Barcelona

Enric Benavent hace diez años que estudia la relación entre espiritualidad y trabajo social, un tema que en el mundo anglosajón hace tiempo que se investiga. Aquí, apenas se está abriendo camino con reflexiones, investigaciones, publicaciones… En la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés (URL), Enric Benavent imparte la asignatura Espiritualidad y Trabajo Social, que se centra en la dimensión espiritual de la persona y en el hecho religioso en Cataluña.

¿Por qué es importante la espiritualidad en el mundo actual?

Nuestra sociedad está redescubriendo la dimensión espiritual de las personas como un espacio transversal y previo a la dimensión religiosa. El materialismo, el consumismo, el individualismo y la inmediatez generan insatisfacción interior. Las personas necesitamos reencontrar en nuestro interior espacios de sentido, de paz y de serenidad.

¿En qué ámbitos es fundamental tener unos ciertos fundamentos?

Las profesiones que trabajan acompañando personas, como la educación social y el trabajo social, deberían formar a sus profesionales para que sean sensibles hacia esta dimensión espiritual. A menudo nos quedamos en las dimensiones biológica, psicológica y social, ignorando que los humanos tenemos anhelo de sentido y de plenitud, y eso se vive en la espiritualidad.

¿Qué trabajáis en la asignatura?

Por un lado, la dimensión espiritual de la persona como característica transversal de los humanos. Nos fijamos especialmente como el trabajo desde esta dimensión puede ser interesante para los profesionales que acompañan a personas en situación vulnerable. El segundo bloque versa sobre el hecho religioso y su concreción en Cataluña, acercándonos a las trece religiones establecidas en este momento en el país.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 25 de febrero

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)