Volver al Evangelio para reformar la Iglesia

El segundo Simposio Internacional da las claves para renovar la institución eclesial a través de las voces de los profesores Germán Arana y Gabino Uríbarri

21 Feb, 2018

El Ateneu Universitari Sant Pacià ha acogido el segundo Simposio Internacional Reforma y Reformas en la Iglesia. Personajes de renombre como el profesor y rector de la Universidad Pontificia de Comillas, Germán Arana o el profesor de esta misma universidad Gabino Uríbarri, pasando por otras caras conocidas de la diócesis como el delegado de Juventud Mn. Bruno Bérchez han sido los ponentes de este segundo simposio del Ateneo dedicado a la reforma de la Iglesia.

El acto ha empezado con unas palabras del rector del Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig quién ha resumido en pocas palabras el seguimiento de todas las ponencias del Simposio con una premisa clara: «volver al Evangelio es volver a Jesús. No hay Iglesia sin Evangelio«. Puig ha anunciado el desarrollo del simposio asegurando una mañana más teórico y una tarde con mucho más coloquio y participación.

Renovar la Iglesia a través de la santidad y el amor

«Aquellos que viven el evangelio en profundidad, sea cual sea su posición, son los verdaderos agentes de reforma de la Iglesia» esta es la premisa que resumen mejor la ponencia de Germán Arana su intervención al Simposio Internacional Reforma y Reformas en la Iglesia.

Doctor en espiritualidad y rector de la Universidad Pontificia de Comillas, Arana ha basado su ponencia en el testigo de la santidad como clave por la renovación de nuestra Iglesia. Por Arana, la única guía de la verdadera santidad es el amor: «el verdadero edificante es el que ama de verdad porque sólo amando se construye y se evidencia el Reino».

Arana ha asegurado que no es necesaria una posición elevada dentro de la Iglesia para conseguir renovar esta sino vivir el Evangelio: «se trata de las personas en las vidas de las cuales la claridad ha brillado con particular intensidad» asegura el profesor. «Hace falta cierta sensibilidad para detectarlas, puesto que no son personajes de primera llanura, son pacientes, humildes, amorosas y modestas. Ya lo creo que hemos vivido entre santos«.

Retos de la cultura plural actual a la Iglesia

El siguiente ponente al hablar ha sido el profesor de la Universidad Pontificia de Comillas, Gabino Uríbarri, quien ha hablado de un tema muy actual y preocupante: «la decadencia crónica de la práctica de la Iglesia en la práctica religiosa por el hecho que vivimos en una sociedad líquida, como bien define Bauman, donde nada se mantiene estable, en una sociedad cada vez más individualizada«. Uríbarri ha propuesto diferentes retos y propuestas porque esta realidad deje de serlo se pueda transmitir la fe porque llegue al otro.

Más ponencias de como renovar la Iglesia

El Simposio Internacional Reforma y Reformas en la Iglesia, impartido del 21 al 22 de febrero, todavía no ha llegado a su final. El próximo día 22 de febrero continuará con las ponencias del prof. Dario Vitali, del prof. Jaume Fontbona y del prof. Salvador Pié-Ninot, que harán sus intervenciones por la mañana, y finalizarán las jornadas con las intervenciones del Mons. Antoni Vadell y del prof. Javier García.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)