Tornar a l’Evangeli per reformar l’Església

El segon Simposi Internacional dóna les claus per renovar la institució eclesial a través de les veus dels professors Germán Arana i Gabino Uríbarri

21 Febr, 2018

L‘Ateneu Universitari Sant Pacià ha acollit el segon Simposi Internacional Reforma i Reformes en l’Església. Personatges de renom com el professor i rector de la Universidad Pontifícia de Comillas, Germán Arana o el professor d’aquest mateix seminari Gabino Uríbarri, passant per altres cares conegudes de la diòcesi com el delegat de Joventut Mn. Bruno Bérchez han estat els ponents d’aquest segon simposi de l’Ateneu dedicat a com reformar de l’Església.

L’acte ha començat amb unes paraules del rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig qui ha resumit en poques paraules el seguiment de totes les ponències del Simposi amb una premissa clara: «tornar a l’Evangeli és tornar a Jesús. No hi ha Església sense Evangeli«. Puig ha anunciat el desenvolupament del simposi assegurant un matí més teòric i una tarda amb molt més col·loqui i participació.

Renovar l’Església a través de la santedat i l’amor

«Aquells que viuen l’evangeli en profunditat, sigui quina sigui la seva posició, són els veritables agents de reforma de l’Església» aquesta és la premissa que resum millor la ponència de Germán Arana la seva intervenció al Simposi Internacional Reforma i Reformes en l’Església.

Doctor en espiritualitat i rector de la Universidad Pontifícia de Comillas, Arana ha basat la seva ponència en el testimoni de la santedat com a clau per la renovació de la nostra Església. Per Arana, l’única guia de la veritable santedat és l’amor: «el veritable edificant és el que estima de veritat perquè només estimant es construeix i s’evidencia el Regne«.

Arana ha assegurat que no és necessària una posició elevada dins l’Església per aconseguir renovar aquesta sinó viure l’Evangeli: «es tracta de les persones en les vides de les quals la claredat ha brillat amb particular intensitat» assegura el professor. «Fa falta certa sensibilitat per detectar-les, ja que no són personatges de primera plana, són pacients, humils, amoroses i modestes. Ja ho crec que hem viscut entre sants«.

Reptes de la cultura plural actual a l’Església

El següent ponent en parlar ha estat el professor de la Universidad Pontifícia de Comillas, Gabino Uríbarri, qui ha parlat d’un tema molt actual i preocupant: «la decadència crònica de la pràctica de l’Església en la pràctica religiosa pel fet que vivim en una societat líquida, com bé defineix Bauman, on res es manté estable, en una societat cada vegada més individualitzada«. Uríbarri ha proposat diferents reptes i propostes perquè aquesta realitat deixi de ser-ho es pugui transmetre la fe perquè arribi a l’altre.

Més ponències de com renovar l’Església

El Simposi Internacional Reforma i Reformes en l’Església, impartit del 21 al 22 de febrer, encara no ha arribat al seu final. El pròxim dia 22 de febrer continuarà amb les ponències del prof. Dario Vitali, del prof. Jaume Fontbona i del prof. Salvador Pié-Ninot, que faran les seves intervencions al matí, i finalitzaran les jornades amb les intervencions del Mons. Antoni Vadell i del prof. Javier García.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)