Espiritualitat i treball social

Entrevista a Enric Benavent, professor de l’assignatura Espiritualitat i Treball Social a la Pere Tarrés-URL

21 Febr, 2018
Església de Barcelona

L’Enric Benavent fa deu anys que estudia la relació entre espiritualitat i treball social, un tema que en el món anglosaxó fa temps que s’investiga. Aquí, tot just s’està obrint camí amb reflexions, recerques, publicacions… A la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL), l’Enric Benavent imparteix l’assignatura Espiritualitat i Treball Social, que se centra en la dimensió espiritual de la persona i en el fet religiós a Catalunya.

Per què és important l’espiritualitat en el món actual?

La nostra societat està redescobrint la dimensió espiritual de les persones com un espai transversal i previ a la dimensió religiosa. El materialisme, el consumisme, l’individualisme i la immediatesa generen insatisfacció interior. Les persones necessitem retrobar en el nostre interior espais de sentit, de pau i  de serenor.

En quins àmbits és fonamental tenir uns certs fonaments?

Les professions que treballen acompanyant persones, com l’educació social i el treball social, haurien de formar els seus professionals perquè siguin sensibles vers aquesta dimensió espiritual. Sovint ens quedem en les dimensions biològica, psicològica i social, ignorant que els humans tenim anhel de sentit i de plenitud, i això es viu en l’espiritualitat.

Què treballeu a l’assignatura?

D’una banda, la dimensió espiritual de la persona com a característica transversal dels humans. Ens fixem especialment com el treball des d’aquesta dimensió pot ser interessant per als professionals que acompanyen persones en situació vulnerable. El segon bloc versa sobre el fet religiós i la seva concreció a Catalunya, apropant-nos a les tretze religions establertes en aquest moment al país.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 25 de febrer

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)