Empiezan las excavaciones del claustro de la Catedral de Barcelona

La intervención tiene una fase inicial de tres semanas de duración y con ella se podría entender cómo estaba irrigado el claustro gótico, un sistema de riego hasta ahora desconocido

30 Ene, 2020
Església de Barcelona

Un equipo de arqueólogos ha empezado una intervención en el jardín del claustro de la Catedral de Barcelona para investigar cómo era en época medieval. El objetivo del equipo de investigación es entender la composición y el funcionamiento de este espacio en la Edad Media, así como su sistema de riego o la vegetación que había entonces.

El equipo de investigadores

Para llevar a cabo la tarea cuenta con un equipo formado por la profesora de la Facultad Antonio Gaudí de Historia, Arqueología y Artes Cristianas y especialista en arqueología cristiana, Julia Beltrán de Heredia; el profesional y profesor de la Universidad Autónoma de Barcelona, Josep M. Vila; la catedrática de historia medieval de la UAB y especialista en arqueología hidráulica, Helena Kirchner; la arquitecta Victòria Bassa; la ingeniera agrónoma, Roser Vives; y, por último, el responsable de patrimonio de la Catedral y profesor de la Facultad Antonio Gaudí, Robert Baró.

Investigación en una catedral abierta

Los estudios documentales anteriores apuntaban que el interior del claustro estaba plantado con naranjos. Por otro lado, con la intervención arqueológica se podría entender como estaba irrigado el claustro gótico, un sistema de riego hasta ahora desconocido.

La intervención tiene una fase inicial de tres semanas de duración, que se podría alargar o acortar según el estado en el que estén los trabajos y las investigaciones. El claustro sigue abierto al público en una ocasión única para ver de primera mano cómo trabajan los arqueólogos en un edificio patrimonial que no cesa su actividad.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Amarás al Señor tu Dios, y a tu prójimo como a ti mismo.

(Mt 22,34-40)