Empiezan las excavaciones del claustro de la Catedral de Barcelona

La intervención tiene una fase inicial de tres semanas de duración y con ella se podría entender cómo estaba irrigado el claustro gótico, un sistema de riego hasta ahora desconocido

30 Ene, 2020
Església de Barcelona

Un equipo de arqueólogos ha empezado una intervención en el jardín del claustro de la Catedral de Barcelona para investigar cómo era en época medieval. El objetivo del equipo de investigación es entender la composición y el funcionamiento de este espacio en la Edad Media, así como su sistema de riego o la vegetación que había entonces.

El equipo de investigadores

Para llevar a cabo la tarea cuenta con un equipo formado por la profesora de la Facultad Antonio Gaudí de Historia, Arqueología y Artes Cristianas y especialista en arqueología cristiana, Julia Beltrán de Heredia; el profesional y profesor de la Universidad Autónoma de Barcelona, Josep M. Vila; la catedrática de historia medieval de la UAB y especialista en arqueología hidráulica, Helena Kirchner; la arquitecta Victòria Bassa; la ingeniera agrónoma, Roser Vives; y, por último, el responsable de patrimonio de la Catedral y profesor de la Facultad Antonio Gaudí, Robert Baró.

Investigación en una catedral abierta

Los estudios documentales anteriores apuntaban que el interior del claustro estaba plantado con naranjos. Por otro lado, con la intervención arqueológica se podría entender como estaba irrigado el claustro gótico, un sistema de riego hasta ahora desconocido.

La intervención tiene una fase inicial de tres semanas de duración, que se podría alargar o acortar según el estado en el que estén los trabajos y las investigaciones. El claustro sigue abierto al público en una ocasión única para ver de primera mano cómo trabajan los arqueólogos en un edificio patrimonial que no cesa su actividad.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La planta que no haya plantado mi Padre celestial, será arrancada de raíz.

(Mt 15,1-2.10-14)