Comencen les excavacions del claustre de la Catedral de Barcelona

La intervenció té una fase inicial de tres setmanes de durada i amb ella es podria entendre com estava irrigat el claustre gòtic, un sistema de rec fins ara desconegut

31 Gen, 2020
Església de Barcelona

Un equip d’arqueòlegs ha començat una intervenció al jardí claustre de la Catedral de Barcelona per esbrinar el seu estat en època medieval. L’objectiu de l’equip d’investigació serà entendre la composició i el funcionament d’aquest espai a l’edat mitjana, així com el seu sistema de rec o la vegetació que hi havia aleshores.

L’equip d’investigadors

Per dur a terme la tasca compta amb un equip format per la professora de la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes i especialista en arqueologia cristiana, Julia Beltrán de Heredia; l’ professional i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep M. Vila; la catedràtica d’història medieval de la UAB i especialista en arqueologia hidràulica, Helena Kirchner; l’ arquitecta Victòria Bassa; l’enginyera agrònoma, Roser Vives; i per últim el responsable de patrimoni de la Catedral i professor de la Facultat Antoni Gaudí, Robert Baró.

Investigació en una catedral que no s’atura

Els estudis documentals anteriors apuntaven que l’interior del claustre estava plantat amb tarongers. D’altra banda, amb la intervenció arqueològica es podria entendre com estava irrigat el claustre gòtic, un sistema de rec fins ara desconegut.

La intervenció té una fase inicial de tres setmanes de durada, que es podria allargar o escurçar segons com vagin els treballs i les investigacions. El claustre segueix obert al públic en una ocasió única per veure de primera mà com treballen els arqueòlegs en un edifici patrimonial que no atura la seva activitat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)