El Secretariado de la pastoral de la Salud celebra la III Jornada de Formación para los Sanitarios Cristianos

Mons. Javier Vilanova i Pellisa asiste a la Jornada que quiere ser «una vía para apoyar a los profesionales del sector médico y para que se sientan acompañados desde la Pastoral

25 Oct, 2023
Església de Barcelona

Fotografies: R. Ripoll

Este mes de octubre, el Secretariado diocesano de Pastoral de la Salud de Barcelona ha acogido la III Jornada de Formación para los Sanitarios Cristianos. Alrededor de cincuenta trabajadores y trabajadoras de los hospitales públicos asistieron al encuentro, que tuvo lugar en el Monasterio de Sant Pau del Camp. También se sumaron los agentes y voluntarios de la Pastoral de la Salud, como en las últimas jornadas, así como, el obispo auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova Pellisa, quien presidió la misa de bienvenida.

 «Mirar con respeto y admiración al enfermo»

La celebración de inicio era una misa blanca, organizada por las entidades a favor de la vida. En este sentido, el obispo auxiliar de Barcelona, en el momento de la homilía se refirió a la importancia de la vida, un «don de Dios». «Vosotros, los profesionales sanitarios acompañan a los enfermos y trabajan por este don del Señor, la vida, y decís que la vida humana es necesaria, dijo.

Dirigiéndose a los profesionales de la salud, destacó tres aspectos esenciales en su labor. De entrada, la mirada, «después de dejarnos mirar por el Señor – dijo el obispo-, debemos mirar con ternura, respeto y admiración al enfermo». Nuestra mirada la tenemos puesta en Él y en los ojos de los enfermos tenemos que ver al Señor», añadió. En segundo lugar, destacó la escucha hacia el enfermo y como «defensores de la justicia y de los derechos de las personas». En tercer lugar, destacó ser “el fermento en medio del mundo. Debemos andar juntos como cristianos en medio del mundo. Es la unión la que nos va a ayudar. Juntos. Creativos para alumbrar la belleza de la vida».

 Jornada de formación

Tras la celebración, se dio paso a la sesión de formación, que contó con la participación de los profesionales sanitarios. La directora del Secretariado diocesano de Pastoral de la Salud, Carmen Benito dio la bienvenida a todos los asistentes a la jornada, «una vía para apoyar a los profesionales del sector médico y para que se sientan acompañados desde la Pastoral de la Salud» .

La primera ponencia corrió a cargo de la doctora en Humanidades y profesora de Antropología Social en la Universidad Abat Oliba CEU de Barcelona Dra. Teresa Pueyo-Toquero, que profundizó en el tema Aspectos antropológicos. Transexualidad y Ley Trans en España. La segunda ponencia corrió a cargo del dr. Enric Armengou Orús, psiquiatra, que expuso el tema Disforia de género.

 Tras una pausa para el almuerzo, se dio voz a los diferentes agentes y profesionales sanitarios que pusieron en común y compartieron experiencias propias con «el objetivo de realizar un buen abordaje profesional como cristianos».

 La directora del Secretariado diocesano de Pastoral de la Salud de Barcelona cerró la jornada recordando la importancia de estos encuentros donde la gente puede conocerse entre sí y hacer red bajo el paraguas de la pastoral de la Salud.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)