El Secretariat de la pastoral de la Salut celebra la III Jornada de Formació per als Sanitaris Cristians

Mons. Javier Vilanova i Pellisa assisteix a la Jornada que vol ser «una via per donar suport als professionals del sector mèdic i per que se sentin acompanyats des de la Pastoral

25 Oct, 2023
Església de Barcelona

Fotografías: R. Ripoll

Aquest mes d’octubre el Secretariat diocesà de Pastoral de la Salut de Barcelona ha acollit la III Jornada de Formació per als Sanitaris Cristians. Al voltant d’una cinquantena de treballadors i treballadores dels hospitals públics van assistir a la trobada, que va tenir lloc al Monestir de Sant Pau del Camp. També es van sumar els agents i voluntaris de la Pastoral de la Salut, com a les darreres jornades, així com, el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa el qual va presidir la missa de benvinguda.

«Mirar amb respecte i admiració el malalt»

La celebració d’inici, era una missa blanca, organitzada per les entitats a favor de la vida. En aquest sentit, el bisbe auxiliar de Barcelona, en el moment de l’homilia es va referir a la importància de la vida, un «do de Déu». «Vosaltres, els professionals sanitaris acompanyeu els malalts i treballeu per aquest do del Senyor, la vida, i dieu que la vida humana és necessària, va dir. 

Dirigint-se als professionals de la salut, va destacar tres aspectes essencials en la seva tasca. D’entrada, la mirada, «després de deixar-nos mirar pel Senyor – va dir el bisbe-, hem de mirar amb tendresa, respecte i admiració el malalt». La nostra mirada la tenim posada en Ell i en els ulls dels malalts hem de veure el Senyor», va afegir. En segon lloc, va destacar l’escolta cap al malalt i com a «defensors de la justícia i dels drets de les persones». En tercer lloc, va destacar ser «el ferment enmig del món. Hem de caminar junts com a cristians enmig del món. És la unió la que ens ajudarà. Junts. Creatius per il·luminar la bellesa de la vida».

Jornada de formació

Després de la celebració, es va donar pas a la sessió de formació, que va comptar amb la participació dels professionals sanitaris. La directora del Secretariat diocesà de Pastoral de la Salut, Carmen Benito va donar la benvinguda a tots els assistents a la jornada, «una via per donar suport als professionals del sector mèdic i per que se sentin acompanyats des de la Pastoral de la Salut». 

La primera ponència va anar a càrrec de la doctora en Humanitats i professora d’Antropologia Social a la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona  Dra. Teresa Pueyo-Toquero, la qual va aprofundir en el tema Aspectes antropològics. Transsexualitat i Llei Trans a Espanya. La segona ponència va anar a càrrec del Dr. Enric Armengou Orús, psiquiatre, que va exposar el tema Disfòria de gènere.

Després d’una pausa per dinar, es va donar veu als diferents agents i professionals sanitàris que van posar en comú i compartir experiències pròpies amb «l’objectiu de realitzar un bon abordatge professional com a cristians». 

La directora del Secretariat diocesà  de Pastoral de la Salut de Barcelona va cloure la jornada recordant la importància d’aquestes trobades on la gent pot conèixer-se entre si i fer xarxa sota el paraigües de la pastoral de la Salut.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)