L’ISCREB inaugura un nou curs tractant les llums i tenebres a l’Evangeli de Joan

En la lliçó inaugural, el Dr. Antoni Pou explora el concepte de "l’Ombra" de C.G. Jung i el compara amb la idea de les "tenebres" a l'Evangeli de Joan

25 Oct, 2023
Església de Barcelona

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha inaugurat el nou curs acadèmic 2023-2024 i ha comptat amb la participació del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova. Enguany la lliçó inaugural que ha impartit el Dr.  Antoni Pou ha comparat la idea de l’Ombra de Jung amb el concepte de «tenebres» a l’Evangeli de Joan. S’ha proposat una hermenèutica psicològico-simbòlica per interpretar l’Evangeli de Joan, analitzant símbols, context històric i arquetips psicològics.  

En començar la lliçó inaugural, Antoni Pou ha mencionat, el conflicte entre Hamàs i Israel, la Guerra d’Ucraïna i la tensió entre Occident i Rússia, que ha fet revifar el temor a una guerra  nuclear. El professor ha reflexionat sobre la capacitat destructiva de la humanitat. 

«l’Ombra» de C.G. Jung i les «tenebres» a l’Evangeli de Joan

A partir d’aquí, Pou ha explorat la idea de «l’Ombra», un concepte de C.G. Jung que es refereix  als aspectes no acceptats personals o col·lectius i projectats en altres. Ha sostingut que la  guerra implica projectar l’Ombra en l’enemic i trobar satisfacció en la lluita. 

L’Evangeli de Joan fa servir símbols com la llum i la foscor per representar la lluita entre el bé i  el mal. La llum simbolitza Jesús i la veritat, mentre que les tenebres representen la manca de  fe i la inconsciència. Aquesta dualitat es reflecteix en les accions dels personatges, com ara  Judes, que simbolitza la traïció motivada per la inconsciència. A més, la ceguesa es fa servir per  descriure la manca de comprensió espiritual. En resum, l’Evangeli de Joan utilitza aquests  simbolismes per destacar la importància de la fe, la consciència i la lluita entre les forces del bé  i el mal en la vida de Jesús i els seus seguidors. 

El professor ha analitzat la relació entre l’Evangeli de Joan i el concepte d’Ombra de la  psicologia analítica de Carl Gustav Jung. S’ha destacat com les imatges de la foscor, les  tenebres i la ceguesa a l’Evangeli de Joan poden ser interpretades com a símbols d’una  inconsciència ètica i moral, amb alguns aspectes comuns a la concepció de l’Ombra en la  psicologia de Jung. També s’ha donat importància a com la «demonització» de l’altre, que es  troba en aquest evangeli, pot ser vista com un resultat de la projecció de l’Ombra en l’altre i de  la manca de consciència del funcionament d’aquest aspecte de l’Ombra. Aquesta comprensió  del relat evangèlic, des de la Psicologia analítica i la mitocrítica, segons el professor Pou, pot  ajudar a una hermenèutica bíblica més completa i crítica.  

El curs passat l’ISCREB va comptar amb un total de 1.127 alumnes

L’acte, celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, ha comptat amb la participació del Dr. Joan Torra Bitlloch, pro rector de  l’Ateneu Universitari Sant Pacià; el director de l’ISCREB, Ramon Batlle i Tomàs; la subdirectora  de l’ISCREB, Núria Caum i Aregay; i el doctor Antoni Pou-Muntaner, encarregat d’oferir la lliçó  inaugural. A més, s’ha comptat amb l’actuació de Schola Gregoriana de Catalunya, grup  musical format per una dotzena d’homes que interpreten cant gregorià.  

Durant el curs 2022- 23, l’ISCREB ha comptat amb un total de 1.127 alumnes. Aquesta xifra és  la resultant de la suma de presencials, virtuals i d’extensió universitària. A l’acte, també s’han  lliurat els diplomes de diplomat i de llicenciat en Ciències Religioses corresponents al curs  2022-2023.

ISCREB

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)